Modernisme català: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m bot: - tant a nivell demogràfic i econòmic, com d'activitat + tant demogràficament i econòmicament, com en l'activitat
Línia 31:
A Catalunya, el procés es va veure accentuat per tres aspectes més: la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] ([[1833]] - [[1880]]), la necessitat evolutiva de regeneració social i política, i l'ampliació urbanística de moltes ciutats ([[Girona]], [[Tarragona]], [[Reus]], [[Sabadell]], [[Terrassa]], [[Mataró]], i en concret l'[[Eixample de Barcelona]] des de [[1859]]).
 
Els últims anys del {{segle|XIX}} [[Barcelona]] es va convertir en la metròpoli més important del [[sud d'Europa]]; tant a nivell demogràficdemogràficament i econòmiceconòmicament, com den l'activitat cultural de masses amb la multiplicació d'editorials, impremtes, diaris, revistes, entitats i associacions. Els intel·lectuals van aprofitar aquestes possibilitats comunicatives per obrir un debat sobre la secularització i l'obertura, la permissivitat i allò no oficial: els valors establerts estaven en crisi i discussió producte de les conseqüències socials hereves de la industrialització, i de la particularitat cultural catalana sotmesa a [[Espanya]]. El gir artístic cap a Europa no es va fer esperar: les altres arts van prendre el relleu a la literatura, i Barcelona tenia un immens Eixample per urbanitzar, construir i decorar.
 
Les premisses amb les quals sorgeix el moviment a Catalunya són clarament definides en el text de [[Lluís Domènech i Montaner]] (1849-1923) ''En busca de una arquitectura nacional'', publicat el 1878 a la revista ''[[La Renaixensa]]''.