Revisió del 16:45, 24 gen 2020 modifica Ketsia23 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 4.906 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 17:01, 25 gen 2020 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 3: == Biografia == Pogorelić va néixer a [[Belgrad]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia\|Iugoslàvia]], de pare croat i mare sèrbia. (Després de la ruptura de Iugoslàvia, Pogorelić es va convertir en un ciutadà croat.<ref>{{Ref-notícia\|url=https://www.theguardian.com/friday_review/story/0,3605,296593,00.html\|editor=The Guardian\|lloc=~~London~~Londres\|títol=The key to survival}}</ref> ) Va rebre les seves primeres lliçons de piano als set anys i va assistir a l'Escola de Música Vojislav Vučković de [[Belgrad]] fins als 12 anys, quan va ser convidat a [[Moscou]] per continuar els seus estudis a l'Escola de Música Central amb Evgeny Timakin. Posteriorment es va graduar al [[Conservatori de Moscou]]. El 1976 va començar a estudiar intensament amb la pianista i professora georgiana Aliza Kezeradze, que li va transmetre la tradició de l'escola [[Franz Liszt\|Liszt]] – [[Aleksandr Ziloti\|Siloti]]. Es van casar des de 1980 fins a la seva mort el 1996 de càncer de fetge. == Carrera musical == Pogorelić va guanyar el Concurs de Casagrande a [[Terni]], Itàlia, el 1978 i el Concurs Musical Internacional de Montreal el 1980. El 1980 es va inscriure al [[Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin]] de Varsòvia i va ser eliminat a la tercera ronda. Una de les adjudicatàries, [[Martha Argerich]], el va proclamar "geni" i va renunciar al jurat com a protesta. <ref>Stevenson, Joseph. [{{Allmusic\|class=artist\|id=q46402/biography\|pure_url=yes}} Allmusic Biography]</ref> Pogorelić va donar el seu primer recital a Nova York, al [[Carnegie Hall]] el 1981. Va debutar a Londres el mateix any. Des de llavors, ha tocat sol en molts recitals arreu del món i ha tocat amb algunes de les orquestres capdavanteres del món, incloent-hi l'Orquestra Simfònica de Boston, l'Orquestra Simfònica del Londres, l'Orquestra Simfònica de Chicago, la [[Orquestra Filharmònica de Viena]], la [[Orquestra Filharmònica de Berlín]], i moltes altres. Pogorelić aviat va començar enregistrant per la [[Deutsche Grammophon]] i el 1982 era un dels seus artistes exclusius. Va fer enregistraments d'obres de [[Johann Sebastian Bach\|Bach]], [[Ludwig van Beethoven\|Beethoven]], [[Johannes Brahms\|Brahms]], [[Frédéric Chopin\|Chopin]], [[Joseph Haydn\|Haydn]], [[Franz Liszt\|Liszt]], [[Wolfgang Amadeus Mozart\|Mozart]], [[Modest Mússorgski\|Mússorgski]], [[Serguei Prokófiev\|Prokófiev]], [[Serguei Rakhmàninov\|Rakhmàninov]], [[Maurice Ravel\|Ravel]], [[Domenico Scarlatti\|Scarlatti]], [[Aleksandr Skriabin\|Skriabin]] i [[Piotr Ilitx Txaikovski\|Txaikovski]].<ref>"C comme Chopin", in ''Improvisation so piano'', [[Jean-Pierre Thiollet]], Neva Editions, 2017, p. 29. {{ISBN\|978-2-35055-228-6}}</ref> Va ser el primer pianista clàssic convidat per actuar a [[Kuwait]].<ref>{{Ref-web\|url=http://www.inyourpocket.com/croatia/zagreb/concerts-culture-events-entertainment/Classical-Music-Concerts/Ivo-Pogorelic_72071v\|títol=Ivo Pogorelić\|obra=inyourpocket.com}}</ref>

Ivo Pogorelić: diferència entre les revisions