|
== Etimologia ==
Els historiadors i els filòlegs encara no han arribat a cap conclusió definitiva sobre l'origen etimològic "«Cambrils"», que apareix per primera vegada en la documentació amb aquesta forma literal, l'any 1152, en la donació del lloc per part del Comte de Barcelona , [[Ramon Berenguer IV]], al cavaller Ponç de Rigomir.<ref>"{{ref-llibre|títol=Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal"|nom=Montserrat Cambrils.|cognom=Vidiella i Recasens|lloc= Edita:Cambrils|editorial= Ajuntament de Cambrils, año|data= 1996. Pag.|pàgines= 126-127.}}</ref> S'apunten fins a 4 teories sobre el toponímic les quals s'impliquen en definitiva diferents teories de l'origen de l'actual nucli principal de població, això si, sense oblidar els diferents assentaments que s'han localitzats en altres llocs del municipi, des del neolític, passant per l'etapa ibèrica, romana, hispà-visigoda, i hispanomusulmana.
Teoria berbers: Cambrils procediria de Qámrila, segons Pere Balaña i Abadia, Pere.<ref>{{ref-llibre|cognom=Balaña i Abadia,|nom= Pere - l|títol='Islam a Catalunya (segle VIIsegles {{versaleta|vii- XIIxii}}) -|lloc= Barcelona - Ed.|editorial= Rafael Dalmau - |data=1997.}}</ref> Segons l'expert arabista Xavier Ballestín Navarro, al nord d'Àfrica, a la zona del Magrib, es localitzaria un llinatge de Alfaquins (metges) que van servir tant als [[Almoràvits]] com als [[Almohades]], i que era procedent d'aquest lloc anomenat '''Qámrila'''. Dit llinatge es documenta en els anys en què es porta a terme la colonització cristiana de la zona del Camp de Tarragona (1146 - 1158), i Qamrila era una [[alqueria]] ubicada a la [[Taifa de Tortosa]]. Aquesta hipòtesi de ser certa confirmaria l'existència d'un nucli de població anterior a la repoblació cristiana.
Teoria de procedència d'altres llocs amb idèntica denominació. Existeix per una banda un petit poblat, amb resta de castell, anomenat Cambrils, en una serralada dels Pirineus, concretament al municipi d'[[Odèn]], comarca de [[Solsonès]], província de Lleida, que constitueix la principal pedania. Aquest Cambrils, està situat a uns 200 km aproximadament, al nord. D'idèntica manera, hi ha una cadena muntanyosa anomenada la serra de Cambrils, a la comarca pirinenca a la comarca del [[Ripollès]]. Aquesta hipòtesi situaria la creació de l'actual nucli de població en el moment de la conquesta i repoblació cristiana per part del Comte de Barcelona, amb efectius demogràfics procedents del dit territori pirinenc.
Teoria del filòleg Joan Coromines: atribueix a un [[topònim]] derivat del llatí i que al·ludiria a cambra en català.<ref>Cormines i Vigneaus, Joan - DECAT - Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona. Ed. Catalanes, 1980. Vol. 2. pag 452.</ref>
Teoria ibérica: [[Enric Aguadé Sans]], al seu estudi de "''Topònims ibèrics"''.<ref>{{ref-llibre|nom=Enric |cognom=Aguadé Sans|enllaçautor=Enric Aguadé Sans|títol=Topónims ibèrics. Les paraules i noms de llocs que han perdurat de l'idioma ibèric. |data=1998}}</ref> Les paraules i noms de llocs que han perdurat de l'idioma ibèric ", opina que temps d'ibers i romans, Cambrils estava situat a les proximitat d'un estuari i port natural proper a la desembocadura de la riera d'Alforja (la qual procedeix de les muntanyes que limiten el nord del Camp de Tarragona). El camí secular ibèric, conegut com a Via Heraclea, i en temps romà, com a Via Augusta, discorria paral·lela a la costa, a una distància prudencial, i creuava per un gual la riera en el lloc proper a la part més antiga de la població. Segons Enric Aguadé, Cambrils o Qamrila procedirien del iber, i significaria: - Can o Cam = muntanya + Be = sota, baixa + Er = barranc + Els o Ils = profund. Tot ells seria Cam + be + er + ils que equivaldria a ''Barranc profund que baixa (o sota) muntanya''.
== Història ==
|
