Malària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 44:
 
El primer tractament eficaç per a la malària fou l'escorça de l'arbre [[Cinchona]], el qual conté l'alcaloide [[quinina]]. Aquest arbre creix als turons dels [[Andes]], en particular al [[Perú]]. El producte natural s'usava per habitants del Perú per controlar la malària, i els [[Jesuïtes]] van introduir aquesta pràctica a [[Europa]] durant els anys [[1640]] on fou acceptada amb rapidesa. Tot i així, no fou fins al [[1820]] que l'ingredient actiu quinina es va extreure de l'escorça i va ser anomenada pels químics francesos [[Pierre Joseph Pelletier]] i [[Joseph Bienaimé Caventou]].
A principis del [[{{segle |XX]]|s}}, abans dels [[antibiòtics]], els pacients amb [[sífilis]] eren intencionalment infectats amb malària per a crear-los una febre, seguint les investigacions de [[Julius Wagner-Jauregg]]. Al controlar la febre amb quinina, els efectes tant de la sífilis com de la malària podien ser minimitzats. Alguns dels pacients van morir per la malària, encara que això era preferit abans de la quasi segura mort per sífilis.
 
Malgrat que l’[[estadi sanguini]] i el [[cicle de vida de la malària]] en el mosquit es va establir el {{segle|XIX|s}} i a principis del [[{{segle |XX]]|s}}, no fou fins al [[1980]] que es va observar la forma hepàtica del paràsit. El descobriment d'aquesta forma latent del paràsit finalment va explicar perquè donava la impressió que algunes persones es curaven de la malaltia per recaure anys més tard que el paràsit hagués desaparegut de la seva [[circulació sanguínia]].
 
== Epidemiologia ==