Violí: diferència entre les revisions

'''Espanya''': La seva presència hi és testimoniada al {{segle|XVI|s}}, però de manera discreta, excepte a les celebracions antigues de [[verdiales]] o a la formació anomenada ''panda'' amb un violí solista amb una interpretació antifonal que es troba únicament a [[Mèxic]]. A Catalunya va existir una forta tradició de violinistes a les valls del Pirineu; Pere Blanc de Beget o Pepito Farré de [[Tuixent]], uns músics molt reconeguts a la segona meitat del [[{{segle |XX]]|s}} en són bons exponents. [[Artur Blasco]] i [[El Pont d'Arcalís]] han recuperat bona part d’aquell repertori. Anualment a [[Argelaguer]] se celebra [[La Violinada]].

Fou adoptat pels països del [[Magrib]] ([[Marroc]], [[Algèria]], [[Tunísia]]) amb l'afinació Sol – Re - La – Re,i s'integrà en els conjunts takhts tocant la música clàssica andalusí des del [[segle XIX]]. Es toca en posició vertical i hi rep noms com ''kamân'', ''kamanja'', ''kemala'' o ''jrâna'', i substitueix el [[rabâb]]. S'ha adaptat perfectament a l’art de la [[nouba]] i s’ha integrat en les orquestres de corda ''firqa''semiclàssiques i populars. Al llarg del [[{{segle |XX]]|s}}, a Tunísia i [[Egipte]] s’ha passat a col·locar a la manera occidental.