Guadalquivir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 10:
| creua = [[Andalusia]]
}}
El '''Guadalquivir''' és un riu de la [[península Ibèrica]] que neix a la ''Cañada de Aguafría'', a 1.400 metres d'altura, a la [[Serra de Cazorla]] ([[província de Jaén|
Els romans el van anomenar ''Betis'', ja que era el riu principal de la [[Bètica]] ([[Andalusia]]) i la serralada on neix tant el Guadalquivir com els seus principals afluents es diu [[Cordillera Bètica|Bètica]]. És l'únic riu [[Espanya|espanyol]] navegable, des de [[Sevilla]] fins a l'[[oceà Atlàntic]]. Entre la capital andalusa i l'estuari s'estén una important zona humida: [[les marismes del Guadalquivir]].
[[Fitxer:SpainGuadalquivirBasin.png|miniatura|Conca del riu Guadalquivir]]
Riu d'[[Andalusia]], col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la [[Meseta sud]], limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57 120 km² de conca).
S'inicia a la raconada que uneix la serra de [[Cazorla]] i la del Pozo, des d'on s'orienta cap al NE. Al congost del Tranco canvia d'orientació cap a ponent fins a Villa del Río; d'ací deriva cap a l'W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a [[l'Atlàntic]].
El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l'esquerra un ample glacis d'un relleu complicat. El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d'hidrografia indecisa (Las Marismas), on el riu es divideix en braços —caños—. Aquest tram final és format per al·luvions recents. El seu cabal a Cantillana, 30 km aigües amunt de Sevilla, és de 164 m³/s, cosa que permet que passin per la seva gola ben bé 200 m³/s. Els afluents principals són: per la dreta, Guadalimar, Jándula, Yeguas, Guadalmellato, Guadiato, Bembézar, Viar, Ribera de Huelva i Guadiamar; per l'esquerra, Guadiana Menor, Guadalbullón, Guadajoz, Genil (40 m³/s), Corbones i Guadaira. El Guadalquivir té un màxim d'aigües altes pel febrer i un altre de secundari pel desembre. L'estiatge és per l'agost. D'una irregularitat en general moderada, sofreix, això no obstant, fortes revingudes. La conca del Guadalquivir ofereix un interès extraordinari amb vista a l'agricultura. Les obres de regatge proliferen a la conca, al llarg del col·lector i del Genil. Les de la riba dreta, alimentades pels afluents que davallen de Sierra Morena, o amb aigües elevades del Pla Jaén, del Rumblar, del Guadalmellato, del Bembézar, del Viar, amb un total superior a 45 000 ha; i a les de la riba esquerra, des de la Palma del Río, a base de les aigües del Genil, es desenvolupa una faixa contínua de regadius fins a Lebrija, amb més de 30 000 ha. Hi ha nombrosos regadius a les depressions de Baza i Guadix. L'obtenció d'energia és facilitada per diverses centrals: al col·lector, la de Doña Aldonza amb 10 400 kW i un embassament de 23 hm3, i la del Tranco de Beas amb 39 800 kW i 500 hm3; als afluents les de Cala del Viar, El Pintado i Jándula, de la riba dreta, que juntament amb altres representen més de 250 000 kW, i a l'esquerra la d'Iznájar amb 77 000 kW, que s'afegeixen als 26 000 kW de les centrals de Cordobilla i Malpasillo. El Guadalquivir té 44 pantans.
| |||