Joan el Sense Fe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
Cap resum de modificació |
||
Línia 25:
De [[1414]] a [[1416]] va representar el seu pare al govern com a [[lloctinent general de Sicília]] i [[lloctinent general de Sardenya|Sardenya]]. Al seu retorn a la península va ajudar el seu germà [[Alfons el Magnànim|Alfons]] en els conflictes que aquest mantenia amb [[Álvaro de Luna]], assessor del rei [[Joan II de Castella]], pels conflictes dels [[infants d'Aragó]].
=== Rei de Navarra ===
El [[1419]] pel seu casament amb [[Blanca I de Navarra]] rebé en dot l'herència d'aquesta. Així el [[1425]] ambdós foren coronats reis de Navarra. Joan es mantingué, però, allunyat dels afers de Navarra, que foren solucionats per la seva esposa, mentre ell ajudava el seu germà Alfons V en la conquesta fallida de [[Nàpols]] el [[1435]]. El [[1436]] fou designat Lloctinent del [[Regne de València]], fins al [[1458]], quan fou succeït per [[Pere d'Urrea]].<ref>Antoni Furió, Història del País Valencià, pag. 177 ({{ISBN|84-7502-631-1}})</ref> El [[1445]] fou derrotat a la [[batalla d'Olmedo]] ([[Castella]]) per Joan II de Castella, refugiant-se al [[castell de Portillo]] i posant fi així a les [[Guerra dels Infants d'Aragó|disputes d'ambdós monarques]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balado Pachón |nom=A. |títol=Actas del IV Curso de Cultura Medieval seminario, La fortificación medieval en la Península Ibérica |capítol=Fases constructivas del castillo de Portillo |url=http://books.google.cat/books?id=xkQWxoKpxEYC&pg=PT266&dq=Batalla+de+Olmedo+1445&hl=ca&sa=X&ei=hS2RUua4Is6T0QXxg4GgAg&ved=0CEsQ6AEwAw#v=onepage&q=Batalla%20de%20Olmedo%201445&f=false |llengua=castellà |editorial=Santa María la Real |data=2001 |pàgines=266 |isbn=8489483159}}</ref>
=== Guerra civil navarresa ===
{{principal|Guerra civil navarresa}}
Incomplint el testament de la seva primera esposa, en el qual lliurava el [[Regne de Navarra]] al príncep [[Carles de Viana]], Joan tan sols concedí a aquest la lloctinència del regne, cosa que motivà un conflicte entre pare i fill. Això va desencadenar una [[Guerra civil navarresa]] entre els [[Guerra civil navarresa#Agramontesos i beaumontesos|beaumontesos]], partidaris de Carles, i els [[Guerra civil navarresa#Agramontesos i beaumontesos|agramontesos]], partidaris del rei. El [[1452]] s'enfrontaren a la [[batalla d'Oibar]]<ref>{{es}} Jesús María Usunáriz Garayoa, ''[http://books.google.cat/books?id=LT1RaZEqhR8C&pg=PA89&dq=batalla+navarra+1452&hl=ca&ei=w5iOTL7oApCRONjquIoL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=batalla%20navarra%201452&f=false Historia breve de Navarra]'', p.89</ref> ([[Navarra]]) on Carles fou derrotat, fet presoner i desheretat. Un cop Carles fou alliberat, el [[1452]], Joana Enríquez va mostrar tota l'animadversió possible vers aquest, i conspirà contra ell per tal que el fill que en aquells moments acabava de parir, l'infant [[Ferran el Catòlic|Ferran]], fos l'hereu del regne. Carles llavors marxà cap a Nàpols per restar sota la protecció del seu oncle, [[Ferran I de Nàpols]]. El [[1454]] Joan II fou nomenat [[Lloctinent de Catalunya|lloctinent general de la Corona d'Aragó]] per part del seu germà [[Alfons el Magnànim]]. El [[3 de desembre]] de [[1455]] Joan el Sense Fe i [[Gastó IV de Foix]], van signar el [[Tractat de Barcelona (1455)|Tractat de Barcelona]] per acordar la successió al tron del [[Regne de Navarra]].<ref>{{es}} Lluís Cutchet, ''[http://books.google.cat/books?id=doYFnCyvhMMC&pg=PA18&dq=barcelona+1455+foix&hl=ca&ei=MZKOTLOADMzeOP7_5b4K&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=barcelona%201455%20foix&f=false La Ciudadela de Barcelona: Cataluña vindicada]'', p.18</ref>
=== Rei d'Aragó i Sicília ===
Alfons el Magnànim morí sobtadament el [[1458]] i Joan fou designat successor a la Corona d'Aragó. El [[22 de novembre]] de [[1458]] entrà oficialment a [[Barcelona]]. Però, en tornar a retenir altre cop al seu fill Carles de Viana, es guanyà l'enfrontament amb les autoritats catalanes. Les [[Corts Catalanes]], reunides a [[Corts de Lleida (1460)|Lleida el 1460]], van demanar a Joan II que alliberés el seu fill i van forçar la [[Concòrdia de Valladolid]], gràcies a la qual el Príncep de Viana fou rebut a Barcelona el [[31 de març]] de [[1460]] com a príncep hereu. El [[
El [[21 de juny]] de [[1461]], mitjançant la [[Capitulació de Vilafranca]], es va prohibir al rei entrar a Catalunya sense el permís de les Corts, un acord que afeblia el poder reial. La mort de Carles de Viana el [[23 de setembre]] de [[1461]] a causa d'una malaltia pulmonar (tot i que la versió popular diu que fou enverinat per ordre de Joana Enríquez) i l'incompliment de la Capitulació de Vilafranca van provocar l'inici de la [[Guerra civil catalana]]. Una guerra que va coincidir en el temps amb la [[Guerra dels remences|revolta dels pagesos remences]].
===Guerra civil catalana 1462-1472===▼
▲=== Guerra civil catalana 1462-1472 ===
{{principal|Guerra civil catalana}}
El rei Joan II va aconseguir mantenir la fidelitat d'Aragó, València i Sicília mentre Catalunya s'oposà a ell i el desposseí de la corona. L'exèrcit de la [[Generalitat de Catalunya]], sota les ordres d'[[Hug Roger III de Pallars Sobirà|Hug Roger III]], va assetjar la reina [[Joana Enríquez|Joana]] i el seu fill Ferran a la fortalesa de [[Girona]]. La reina es va mantenir ferma en la defensa de la ciutat fins que van arribar les tropes del rei, que ajudades per tropes franceses de [[Lluís XI de França|Lluís XI]] van aixecar el setge. El preu de l'ajuda francesa foren 200.000 [[dobler]]s d'or a pagar en un any. Com a garantia de pagament, però, s'empenyoraren els comtats de [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i el [[comtat de Rosselló|Rosselló]], que passarien al regne francès en cas de no efectuar-se el pagament, com així fou.
Al llarg de la Guerra civil la Generalitat de Catalunya oferí la corona a diversos nobles, entre ells [[Enric IV de Castella]], que fou nomenat [[comte de Barcelona]] i senyor del principat, però a qui la noblesa castellana l'obligà a abandonar Catalunya. També foren designats [[Pere el Conestable de Portugal]], que fou vençut per l'infant Ferran a la [[batalla de Calaf]], i [[Renat I de Nàpols]]. Joan II va mantenir les lluites fins i tot cec i amb setanta anys, ajudat pel seu fill Ferran. El [[1472]] va aconseguir entrar a [[Barcelona]], obligant als rebels a rendir-li obediència. Aquell mateix any es realitzà la [[Capitulació de Pedralbes]], que posà fi al conflicte armat entre els dos bàndols i on el rei es mostrà clement amb els vençuts. ===Cessió dels comtats de Rosselló i Cerdanya===
Linha 118 ⟶ 122:
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Rovira i Virgili |nom=Antoni |títol=Història Nacional de Catalunya |volum=vol.VI |lloc=Barcelona |editorial=Ed. Pàtria |any=1931 |ref=harv}}
== Vegeu també ==
| |||