Diferència entre revisions de la pàgina «Ofensiva de Catalunya»

Afegides imatges i referència.
(Afegides imatges i referència.)
=== S'ocupen les Borges Blanques i Artesa de Segre ===
Havent trencat el front, només faltava capturar els objectius que permetrien que la campanya continués, els importants nusos de comunicacions de les [[Borges Blanques]] i [[Artesa de Segre]].
 
[[Fitxer:B.32-Guerra-Civil-Enero.1939-El.Cogul.jpg|miniatura|Infanteria sublevada avançant pel [[El Cogul|Cogul]] cap a les [[Borges Blanques]] el 4 de gener del 1939.]]
 
Al sud, per arribar a les Borges Blanques, els nacionals disposaven de les tres divisions de Frecce, deixant reposar l'esgotada Littorio, mentre que a l'altre bàndol els esperaven forces del V Cos d'Exèrcit. Des de la [[plana de Comaseca]], després de travessar el [[riu Set]], els italians van llançar una ofensiva contra [[Castelldans]] el 2 de gener de 1939, però van ser rebutjats. L'endemà, amb un intens suport aeri, artiller i de tanquetes [[L 3/35]] ho tornen a intentar. Tot i els bombardeigs, que l'aviació republicana intenta aturar desesperadament sense èxit, els republicans aguanten a dins del poble. Amb uns quants tancs i canons els republicans es fan forts dins la vila i fins a la nit no es rendeixen, quan aleshores 1.000 homes són fets presoners.{{sfn|López Rovira|2012|p=40-43}}
 
Pel litoral, després d'haver ocupat Tarragona, el cos d'exèrcit marroquí i la 5a Divisó de Navarra estaven encallats a la riba sud del [[riu Gaià]], on els republicans s'havien fet forts.{{sfn|Villarroya|2014|p=38}} El 19 de gener, finalment els republicans farien figa i els nacionals començarien a creuar el [[Gaià]] capturant un [[tanc]] i un centenar d'homes, perdent només 18 homes. A partir d'aquest moment, amb més o menys velocitat, les ciutats anirien caient amb un degoteig de presoners republicans i patint nombroses baixes els dos bàndols. Entre els dies 19 i 21 s'ocuparien: [[el Vendrell]], [[Calafell]] i [[Vilanova i la Geltrú]]. Durant tot l'atac hi va haver durs enfrontaments, i també era comú que es destruís infraestructura. Per exemple, a Vilanova i la Geltrú els republicans van destruir totalment la fàbrica [[Pirelli]], on fins aleshores s'havien fabricat [[caretes antigàs]].{{sfn|Villarroya|2014|p=40-41}} Fins al 23, avançant a bon ritme, acabarien capturant [[Vilafranca del Penedès]], [[Sitges]], [[Garraf]] i [[Sant Sadurní d'Anoia]]. En aquesta darrera localitat els revoltats van capturar 3 blindats, molt segurament tancs que s'estaven reparant o muntant a la Fàbrica Z, un dels tallers més importants de producció i reparació de blindats de Catalunya. Amb aquest avenç, els nacionals es van posicionar a les portes de [[Martorell]] mentre la resta de les forces acabaven d'arribar al Llobregat.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=308}}
 
[[Fitxer:C.34-Guerra-Civil-Enero.1939-Martorell.jpg|miniatura|Tropes franquistes travessant [[Martorell]] el 26 de gener del 1939. Al fons es pot veure la ciutat i el pont del ferrocarril volat per les forces republicanes.]]
 
===Evacuació de Barcelona ===
[[Fitxer:Panzerbefehlswagen desfilant a Barcelona 1939.jpg|miniatura|Un [[SdKfz 265 Panzerbefehlswagen]] desfila per l'[[illa de la Discòrdia]] després de la caiguda de Barcelona.]]
 
Les tropes sublevades van ser rebudes de forma desigual a la ciutat. A alguns llocs la gent, veient que no hi ha enfrontaments dins la ciutat, sortirà a rebre els ocupants amb alegria, esperant que així s'acabin els bombardeigs aeris i la fam. En altres llocs, per contra, la gent es quedarà tancada a casa seva. Els franquistes de seguida tornaran a subministrar [[electricitat]] a la ciutat i els [[telèfon]]s es tornaran a posar en funcionament. En els dies següents també es reactivaran molt ràpidament els [[Sala de cinema|cinemes]], com a eina propagandística per transmetre normalitat, i el [[transport públic]]. També amb finalitats propagandístiques s'organitzarien diferents misses de campanya.<ref>Regàs; Pigrau. 2014, min. 15 i 20</ref> Simultàniament, la ''Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos'', o DERD, va iniciar una campanya d'escorcolls i confiscació de documentació. Entre el 28 de gener i el 7 de juny del 1939 es van registrar 1.399 escorcolls a empreses, institucions i seus d'organitzacions. A partir d'aquests escorcolls començaria la repressió; l'aparell judicial franquista va crear 4.000 expedients urgents d'antecedents individuals.<ref>{{citar ref |títol = El dia que s’ho enduen tot |editor = Canosa Farran, Francesc; Moran Gimeno, Neus |obra = [[La Mira Magazin]] |data = 26 gener 2019 |url = https://www.lamira.cat/histories/1109/el-dia-que-sho-enduen-tot |consulta = 26 gener 2020}}</ref>
 
La presa de Barcelona va ser una gran victòria pels nacionals que va tenir un fort ressò internacional. El [[Galeazzo Ciano|comte Ciano]], ministre d'Afers exteriors del [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i gendre de [[Mussolini]], escriuria que el Duce estava profundament emocionat. Per la seva banda, [[Hitler]] envià un telegrama a [[Franco]], felicitant-lo per l'èxit assolit per les tropes sota el seu comandament.{{sfn|Villarroya|2014|p=62-66}}
2.754

modificacions