Diferència entre revisions de la pàgina «Alguerès»

m
bot: -coneixer +conèixer
m (Plantilla)
m (bot: -coneixer +conèixer)
* Mutació de {{IPA|/r/}} final de síl·laba a lateral {{IPA|[l]}} (influència sarda): "aguardar" [agwaldá] (esperar), "barca" [bálka], "corda" ['kɔlda], "germà" [dʒalmá], "guardià" [gwaldiá], "juniverd" [dʒunivèlt] (juliverd), "parlar" [pa'l:a] (aquest darrer com en balear), "part" [palt], "persona" [pal'tsona], "port" [pɔlt], "portal" [pul'tal], "quart" [kwált], "sardu" [saldu], "Sardenya" [Sal'deɲa], "tarda" [tálda], "vergínia" [valdʒínja, valdʒíña] (albergínia). El possible grup consonàntic resultant {{IPA|[l]}}+consonant encara se simplifica més fins a {{IPA|[l]}}; e.g. 'forn' : estàndard {{IPA|[ˈforn]}}, alguerès {{IPA|[ˈfol]}}; carn > [kaln]> [kal].
* Despalatalitza modernament i no totalment consonants laterals i nasals a final de síl·laba (influència sarda): lateral {{IPA|/ʎ/}} a {{IPA|[l]}}, nasal {{IPA|/ɲ/}} a {{IPA|[n]}}; e.g "any": estàndard {{IPA|[ˈáɲ]}}, alguerès {{IPA|[ˈán]}}, "enguany" [angwán], "dany" [dán], "juny" [dʒún]; "aquell" [akél], "cavall" [kavál], "corall" [kurál], "ell" [él], "fenoll" [fanól], "fill" [fil], "treball" [trabál], "ull" [úl], "vell" [vel] (per alguns mots és arcaisme, per la major part és un fenomen encara en evolució augmentat per la influència de l'italià. Els vells encara conserv(av)en palatals dient paraules com 'cavall', 'any').lo xò palatal se manten en fonètica sintaptica i en Los derivats ("bell amic" /beʎa'mik/, "cavaller" /kava'ʎer/, amb manteniment de -r).
* Emmudeix la '''r''' final (llevat de la vibrant [r] en posició final absoluta de mot: ''por, ver, flor, cor, pur, or, clar, ahir, acer, dur, lleuger, millor'') en mots en -er tònic: carrer [karré], l’Alguer [lalgé], en els infinitius (cantar, fer, sentir... però no els acabats en -er àton): anar [aná], dormir [rrumí], poguer [pugé], saber [sabé], fugir [fugí], volar [vurá]; en mots acabats en -dor: color [kuró], dolor [duró], olor [uró], pescador [paskaró]. En canvi, sona en mots com ésser, militar, doctor, millor, flor. En els plurals de mots com dolor [duró], servidor [salviró] per metàtesi es restitueix la vibrant en forma de l [duróls], [salviróls]).<ref> ''En lo infinitiu, parlant diem amà, diura (y no dir) -lus antichs dievan di-, coneixerconèixer, suplí, vent, patí. Cuant però encontra una vocal al.lora pronunciem 'l r. No na vull saber arrés, amar a Déu, suplir una altra; y'l pòpul talvolta pronuncia suplí un altra. Adverteixi que los infinitius plans, és a saber, que tenan l'accent sobre la penúltima síl.laba, tots sa pronuncian am la r: conèixer, parèixer, etc. Lus truncats sens r (amà, deixà, bruixà, cremà) encuntrant vocal sa pronuncia : cremar a foc ardent, bruixar a foc lentu; ma'l r és tan dolsa i rodonal! La i de vaig, bruix, pareix, deix, etc. Non sa fa més entendra, y és mester conèixer l'ortographia antiga per saber escriura tals paraulas. Los altrus, com veura, caura, rebra, treura (lo traure actual de vosaltras), los pronunciam com són escrits. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/41621/2/02.FBB_PART_I.pdf</ref>
* Elideix de '''e''' i '''a''' àtones inicials després de la preposició ''de'': "d'anar" [de nà]; "d'escola" [de scòra];
* Muda a [i] d'algunes '''e''' àtones en contacte amb palatals o seguides de /i/ tònica, com en altres dialectes: "estiu" [istiu], "vestir" [vistí], "llegir" [lligí] (cosa que passa almenys en tot el català oriental).
1.129.369

modificacions