Revisió del 23:25, 25 gen 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.542 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 23:49, 26 gen 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.542 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 106: '''Finlàndia''': El violí va ser introduït al {{segle\|XVII\|s}} en la música de ball d'origen centreeuropeu (la [[polca]], la [[masurca]], el [[scottish]], la [[quadrilla (dansa)\|quadrilla]], el [[vals]] i el [[minuet]]) que anomenaven ''pelimanni'' o ''purppuri'' (de ''pout-pourri'', és a dir, [[suite]] de danses) que va esdevenir el [[gènere musical\|gènere]] principal de la música finlandesa. '''Noruega''': També hi arribà al {{segle\|XVII\|s}} amb la música continental de ball anomenada ''slåtter''. La [[viola]] ''flatfelan'' amb què s’interpretava va sofrir diverses transformacions fins a esdevenir el ''[[hardanger]]'' (o ''[[hardingfele]]''): s’hi afegiren cordes simpàtiques, marqueteria, etc. D’aquesta manera va poder continuar acompanyant les músiques rurals en les reunions festives o les danses de parella. Al [[{{segle \|XIX]]\|s}} la tècnica d'interpretació evolucionà per la influència del retorn d’emigrants que havien estat als [[Estats Units]] i per l’arribada de noves danses. '''Suècia''': El violí arriba al {{segle\|XVII\|s}} amb les músiques de dansa ''gammaldans'' importada del continent. El seu desenvolupament s’aturà al [[{{segle \|XIX]]\|s}} degut a la influència dels fonamentalistes religiosos que assimilaven el violí al dimoni; d'aquí que aparegués –com a substitut- l'[[acordió]] en la ''spelmansmusik''.. A més va tenir la competència de la viola [[nyckelharpa]]. '''Lituània''': Des del {{segle\|XVI\|s}} s'hi troba un violí de construcció casolana, que té entre tres i cinc cordes i que es coneix com a [[smuikas]]. S’afinava per [[interval (música)\|quintes]] però a vegades també per quartes segon el tipus de grup en què s'integrés. A vegades els músics situaven una petita peça de fusta sobre la taula harmònica per modificar-ne el so. Línia 149: '''Grècia''': Els zíngars l'empraren amb una afinació de reminiscències turques (Sol - Re - La – Re) i tocant recolzant al pit, o en l’afinació i col·locació habituals. A Creta hi ha instruments de cordes simpàtiques. '''Itàlia''': A part de la immensa difusió en la música clàssica, hi va tenir una utilització folklòrica en diverses regions per acompanyar les danses. Al [[{{segle \|XIX]]\|s}} va sofrir la competència de l'[[acordió]] diatònic. El conjunt ''suonatori'' ajunta tres violins. Al sud del país, integra la formació acompanyant la [[tarantel·la]]. '''Portugal''': Aquest país va jugar un gran paper per la disseminació del violí a les seves colònies. Se l'anomena ''viola'' per diferenciar-los d'altres violes rústiques que anomenen ''rebecca''. === Àfrica del Nord === Fou adoptat pels països del [[Magrib]] ([[Marroc]], [[Algèria]], [[Tunísia]]) amb l'afinació Sol – Re - La – Re,i s'integrà en els conjunts takhts tocant la música clàssica andalusí des del [[{{segle \|XIX]]\|s}}. Es toca en posició vertical i hi rep noms com ''kamân'', ''kamanja'', ''kemala'' o ''jrâna'', i substitueix el [[rabâb]]. S'ha adaptat perfectament a l’art de la [[nouba]] i s’ha integrat en les orquestres de corda ''firqa''semiclàssiques i populars. Al llarg del {{segle\|XX\|s}}, a Tunísia i [[Egipte]] s’ha passat a col·locar a la manera occidental. === Àsia === ==== Pròxim Orient ==== A partir del [[{{segle \|XIX]]\|s}} s’integrà en la seva música sense canvis organològics, però amb evolucions en la tècnics interpretativa: es col·loca vertical sobre el genoll i hi ha melismes freqüents. S'adapta perfectament a les demandes [[microtonalisme\|microtonals]]. '''Iraq''': El violí anomenat ''keman'' substitueix la viola [[djoza]] als grup que interpreten els [[maqâm]]s de la [[música àrab]] clàssica.

Violí: diferència entre les revisions