Renaixença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 1:
{{Lingüística catalana|Història}}
La '''Renaixença''' fou un moviment cultural i literari del [[català]] del [[{{segle |XIX]]|s}} (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el [[català]] com a llengua literària i de [[cultura]] després de segles de [[diglòssia]] respecte al [[castellà]] (període anomenat genèricament [[Decadència]]). És paral·lel a altres similars, com el [[Rexurdimento]] gallec, el [[Surdimientu]] asturià o el [[Felibrige]] a [[Occitània]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vilar|nom=Juan B.|cognom2=Peñafiel Ramón|nom2=Antonio|cognom3=Irigoyen López|nom3=Antonio|títol=Historia y sociabilidad: homenaje a la profesora María del Carmen Melendreras Gimeno|url=https://books.google.es/books?id=keYAW_4N_YwC&pg=PA526&lpg=PA526&dq=renaixen%C3%A7a+Rexurdimento+Felibrige&source=bl&ots=QB2jv-ud_K&sig=o-pP6f5k1HeLCuZK2bZtJKjmoac&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi7-Y3imvjYAhWJ7BQKHVo-DvkQ6AEIRTAE#v=onepage&q=renaixen%C3%A7a%20Rexurdimento%20Felibrige&f=false|edició=|llengua=castellà|data=2007|editorial=Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones|lloc=Murcia|pàgines=642|isbn=9788483716540|citació=Movimientos literarios como el Félibrige en el sur de Francia, la Renaixença catalana con extensiones a Valencia y Baleares y el Rexurdimento gallego coinciden en el tiempo y en los objetivos que persiguen.}}</ref>
 
== Renaixença catalana ==
Línia 17:
[[Fitxer: Victor Balaguer.jpg|miniatura|[[Víctor Balaguer]], un dels escriptors principals de la Renaixença, impulsor del diari ''[[La Corona de Aragón]]''.]]
L'[[absolutisme]] tindrà el darrer dels seus episodis durant el regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]]. Els conflictes se succeeixen durant tot el segle XIX. Les tres guerres [[carlisme|carlines]], els [[Bullanga de 1835|fets de 1835]] amb la primera crema massiva de convents i la insurrecció de la Ciutat Comtal envers [[Espartero]] el 1843, la [[Jamància]], en són els episodis més tràgics.
Fou el preludi del nacionalisme que es va fer visible a finals del [[{{segle |XIX]]|s}}.<ref name="MPM">M Pilar Molina i d'altres, ''Catalunya: història i memòria'', Fascicles de l'AVUI, Enciclopèdia catalana, 1995, {{ISBN|84-412-2482-X}}</ref>
 
L'estil de la Renaixença és proper al [[Romanticisme]] europeu, amb predomini dels sentiments, l'exaltació patriòtica i els temes històrics. La llengua emprada barreja cultismes i neologismes amb mots de la [[cultura popular]]. La Renaixença s'identifica amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.
Línia 137:
== Renaixença valenciana ==
[[Fitxer:Bust de Constantí Llombart02.jpg|esquerra|miniatura|Bust de [[Constantí Llombart]] als [[Jardins del Real]]. Un dels màxims representants de la Renaixença, partidària de reivindicar aspectes lingüístics i nacionals. Finalment s'imposà la tesi contrària, la de [[Teodor Llorente|Llorente]] partidari de mantindre una actitud merament literària.]]
La '''Renaixença''' al [[País Valencià]] del [[{{segle |XIX]]|s}} sorgeix de la voluntat de fer renàixer el [[valencià]] com a llengua literària i de [[cultura]] després de segles de [[diglòssia]] respecte del [[castellà]] (període anomenat genèricament [[Decadència]]).
 
De la Renaixença valenciana, [[Joan Fuster]],<ref name="nti">[http://nti.uji.es/fuster/Balanc.html Fuster, Joan: ''Antologia de la poesia valenciana''], Fragment de la Introducció tret ara del vol. 5 de les OOCC, pàg. 320-324, Barcelona, 1956</ref> destaca, en primer lloc, el seu felibrisme, és a dir, l'actitud merament literària sense l'aspiració d’aprofitar el moviment per a reivindicar aspectes lingüístics i nacionals. Fuster ho explica per la manca d'un empelt progressista de la Renaixença valenciana, i per la manca d'[[industrialització]] del País.