Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua morta»

m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
 
== Reversió i supervivència de llengües ==
Que les llengües ressuscitin és un fet insòlit i fins fa un segle es creia impossible. Si més no hi ha un cas, el de l'[[hebreu]], en què una llengua morta ha estat «reviscuda» per al seu ús diari. L'hebreu havia estat suplantat ja en l'antiguitat per l'[[arameu]], encara que s'havia conservat com a llengua litúrgica i literària. El [[{{segle |XIX]]|s}} era emprat pels [[sionisme|moviments sionistes]], car el consideraven un símbol d'identitat del poble jueu. La decisió de donar a l'estat d'[[Israel]] una llengua «neutral» com a llengua oficial, és el que ha donat l'impuls per reviure l'idioma. La llengua va fer una reacció natural en trobar-se fora del seu temps i va experimentar, els primers anys, una evolució accelerada. A més, s'han creat un gran nombre de [[neologisme]]s per adaptar-lo a l'ús modern.
 
Dues llengües cèltiques van ressuscitar el darrer segle. Estem parlant del [[còrnic]] i el [[manx]]. El [[còrnic]] (''kernowek'') és la llengua de [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]]. Va desaparèixer al segle XVII i des de mitjans del segle XX torna a ser present a les llars i als mitjans de comunicació. El [[manx]] (''gaelg'') és la llengua pròpia de l'[[illa de Man]]. L'últim parlant va morir als anys setanta del segle XX i un grup d'illencs es van moure per reviure l'idioma. Ara és la llengua materna de molts nens i joves de l'illa. Aquests casos, però, segueixen sent qüestionats, potser perquè no han deixat de ser llengües amenaçades o pel fet que no reben el suport d'estaments polítics com a llengües oficials, o bé a causa del seu modest nombre de parlants: entre cent i tres-cents pel manx i uns sis-cents pel còrnic.
El [[llatí]], el [[grec clàssic]] i el [[sànscrit]] són llengües que es consideren habitualment llengües mortes. Tanmateix, hi ha també qui argumenta que no ho són si es té en compte que determinades ciències encara utilitzen una gran quantitat del seu lèxic i que hi ha encara moltes persones que són capaces de parlar com a segona llengua, però, és totalment dubtós que hi hagi parlants amb la mateixa intuïció per jutjar la gramaticalitat de certes sentències.
 
Per exemple, el llatí és la [[llengua oficial]] de l'[[església catòlica]]. Segons un article de Pierre Georges en la seva crònica de [[Le Monde]], el llatí s'hauria enriquit amb unes 60.000 paraules i locucions noves en els darrers segles. Com a exemples nomena vis atòmica per «poder nuclear», res inexplicata Volans per «[[OVNI]]», etc. El llatí va continuar en ús en textos científics i filosòfics molt de temps després de la seva mort, costum que es va mantenir com a mínim fins al [[{{segle |XIX]]|s}}.
 
Segons [[Paul Valéry]] no va ser fins després de la [[Primera Guerra Mundial]] que el coneixement del grec clàssic va deixar de ser habitual a [[França]] en persones formades. En la seva joventut no era gens estrany veure un home educat llegir [[Tucídides]] en el text original.
1.987.195

modificacions