Bokmål: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura
m Plantilla
Línia 17:
|sil=NRR
}}
El '''bokmål''' (''llengua de llibre'') és un dels dos estàndards de la [[noruec|llengua noruega]], fruit de la ''norueguització'' del [[danès]]. Igual que l'altra norma noruega, el [[nynorsk]], és essencialment un llenguatge escrit, ja que la majoria dels noruecs parlen dialectes diferents de la llengua escrita. El bokmål és proper al [[danès]] i en part en deriva, car el danès fou l'idioma de cultura a Noruega durant el [[{{segle |XIX]]|s}}. Dels dos estàndards de noruec, el bokmål és el més antic i més utilitzat al país, amb una proporció estimada del 85-90% de la població de [[Noruega]].<ref name="Vikor">{{ref-web|url=http://www.sprakrad.no/Politikk-Fakta/Fakta/ |autor=Vikør, Lars|enllaçautor=Lars Vikør|títol=''Fakta om norsk språk''|consulta=2009-08-04}}</ref> La part occidental de Noruega és l'única zona en què no és majoritari. A més, el bokmål és l'estàndard que se sol ensenyar als estudiants estrangers de la llengua noruega. Existeix una norma ortogràfica més conservadora, coneguda comunament com a riksmål, que no és una forma de llengua oficial, però sí que és àmpliament utilitzada a la premsa i la literatura.
 
== Història ==
Línia 25:
El nom ''bokmål'' va ser adoptat oficialment en [[1929]], juntament amb una reforma radical de la nova llengua, amb l'objectiu d'unir les dues formes de la llengua en el ''samnorsk'' (noruec comú) en el futur. Aquesta reforma, però, va trobar una forta oposició inicial per l'elit intel·lectual, que va mantenir l'ortografia anterior i el nom riksmål. Després de la Segona Guerra Mundial la lluita contra el samnorsk va augmentar i es va convertir en més d'un moviment popular, més o menys sense precedents a Noruega. Més tard, les reformes del llenguatge han invertit moltes de les formes radicals de bokmål, de manera que l'ortografia actual és propera a la que defensen els partidaris del riksmål. El procés d'unificació del llenguatge es va aturar a partir de la dècada del 1960, però no es va abandonar oficialment fins al 2002.<ref name = "Larsen">{{cite book|author=Larson, Karen |title=A History of Norway|publisher=[[Princeton University Press]]|year=1948}}</ref>
 
Si bé era l'únic idioma que s'ensenyava a les escoles a finals del [[{{segle |XIX]]|s}}, el riksmål / bokmål va experimentar un ràpid descens cap a la [[Segona Guerra Mundial]], quan el Nynorsk es va estendre a la majoria dels comtats de Noruega i en total més d'un terç dels alumnes d'escoles primàries estudiaven en aquesta forma de la llengua. Després de la guerra, la situació es va capgirar i el bokmål va recuperar gran part del terreny perdut fins a l'any 1975. Després d'una lleu recessió cap al 1990, des de llavors el bokmål ha tingut un augment lent però constant, i és ara (2011) l'idioma de preferència del 87% dels alumnes de l'escola primària.<ref name="Vikor"/> El Nynorsk és actualment una llengua merament regional per als quatre comtats de l'oest de Noruega.
 
[[Fitxer:Målformer i Norge.svg|miniatura|Mapa de les formes oficials d'idiomes dels municipis noruecs. El vermell és '''bokmål''', el blau és [[nynorsk]] i el gris representa les zones neutres.]]