Sant Petersburg: diferència entre les revisions

Com a cor cultural de Rússia, Sant Petersburg ha atret generacions de compositors i inspirat talents de tot el país. [[Mikhaïl Glinka]] ([[1804]]-[[1857]]) és considerat per molts com el pare de la música clàssica russa. El 1836 va estrenar a Sant Petersburg ''[[Una vida pel tsar]]'', que narra la dramàtica història d'un camperol, [[Ivan Sussanin]], que se sacrifica per salvar Mikhaïl Romànov; encara que la influència europea era evident, la història era netament russa.

 

néixer alguns dels músics i virtuosos més famosos del país. El conegut com a [[Grup dels Cinc]] -[[Modest Mússorgski]], [[Nikolai Rimski-Kórsakov]], [[Aleksandr Borodín]], [[César Cui|Cèsar Cui]] i [[Mili Balàkirev]]- va indagar en el folklore nacional a la recerca de temes característicament

russos. Tractaven de trobar un so únic usant tota una sèrie d'artefactes tonals i harmònics. El seu principal oponent era la Societat Musical Russa, d'[[Anton Rubinstein]], d'arrels conservadores i que va acabar convertint-se en el [[Conservatori de Sant Petersburg]] el [[1861]]. La rivalitat entre ambdues escoles era ferotge. Rimski-Kórsakov va escriure en les seves memòries: ''Rubinstein tenia una bona reputació com a pianista, però mancava de talent i gust com a compositor''.