Llengües austronèsiques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Línia 7:
Les '''llengües austronèsiques''' és una [[família]] que agrupa un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacífic properes a Àsia i [[Austràlia]]. També inclou la llengua de [[Madagascar]]. És un dels grups de llengües major del món, tant quant a nombre d'idiomes (1.244, d'acord amb [[Ethnologue]]) com quant a extensió geogràfica (des de Madagascar fins a l'[[illa de Pasqua]]). El nom prové de l'[[idioma grec|grec]] ''austronesia'' que significa 'illes del sud'.
 
El descobriment de la família precedeix al de les [[llengües indoeuropees]] (establerta a partir del [[{{segle |XIX]]|s}} de manera certa). Des del [[1706]], el [[lingüista]] [[Hadrian Reland]] ja havia subratllat la semblança entre la llengua parlada en [[Futuna]], el [[malai]] i el [[malgaix]], a partir del [[glossari]] recollit per [[Jacob Le Maire]] a [[Futuna]]. L'existència d'una família de llengües, que més tard serà denominada ''austronèsia'', es reconeix definitivament en el ''Catalogo delle Lingue'' de [[Lorenzo Hervas i Panduro]], del [[1784]]. El [[1834]], la família, estesa fins a l'[[illa de Pasqua]], és batejada com a ''malaiopolinèsia'' pel lingüista [[Wilhelm von Humboldt]] en ''Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java'' ([[1836]]-[[1839]]). Les ''llengües melanèsies'' van ser tractades a part durant llarg temps, en part per prejudicis racials, a pesar dels treballs del lingüista [[Otto Dempwolff]] ([[1920]]).
 
Les '''llengües austronèsiques''' es divideixen en 10 branques, nou de les quals es parlen a [[Taiwan]] i algunes illes pròximes, i s'agrupen dintre de les [[llengües formosanes]], sense relació amb el [[xinès]]. Les branques que van romandre a Taiwan mostren grans diferències entre si. La branca restant és l'anomenada [[llengües malaiopolinèsies|''malaiopolinèsia'']], que engloba totes les altres llengües de la família. Aquesta branca se subdivideix en dues grans subgrups: el grup occidental, amb uns 300 milions de parlants, i l'oriental amb aproximadament un milió de parlants.