Edat moderna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 81.45.34.212. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{història universal}}
[[Fitxer:Louis XIV 1666 Charles le Brun.jpg|miniatura|upright=1.1|''Fundació de l'observatori de París per Lluís XIV de França'' (1666). Pintura de [[Charles Le Brun]]. Més enllà de les preocupacions acadèmiques, observen un [[Lluís XIV de França|rei]] protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.<ref>ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197.</ref>]]
L''''edat moderna''' és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la [[història]] a Occident segons la historiografia [[França|francesa]]. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la [[Caiguda de Constantinoble]] (any [[1453]]) i el [[Descobriment d'Amèrica]] (any [[1453|1492]]), i la seva fi en la [[Revolució Francesa]] (any [[1789]]) ,<ref>Són dues dates simbòliques que només serveixen de referent.</ref> va començar a néixer un nou sistema econòmic, el [[mercantilisme]]. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la [[modernitat]] (el [[progrés]], la [[comunicació]], la [[raó]]) enfront del període anterior, l'[[edat mitjana]], que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'[[edat antiga]]. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: [[Amèrica]], el [[Nou Món]], i [[Euràsia]] i [[Àfrica]], el [[Vell Món]].<ref>L'[[edat contemporània]] intensifica extraordinàriament la tendència a la [[modernització]], però ho fa amb característiques sensiblement diferents, fonamentalment perquè significa el moment de triomf i desenvolupament espectacular de les forces econòmiques i socials que durant l'edat moderna s'estaven gestant lentament: el [[capitalisme]] i la [[burgesia]]; i de les entitats polítiques: la [[nació]] i l'[[Estat]]</ref>
 
El fraccionament polític característic del món medieval va anar deixant pas a l'aparició de poderosos estats regits per [[monarquia autoritària|monarquies autoritàries]] i [[monarquia absoluta|absolutes]]. Finalment, la [[ciència]] i la [[tecnologia]] van començar a deslliurar-se dels antics prejudicis i, en conseqüència, van aconseguir un coneixement més profund de la naturalesa, per posar-la al servei del progrés.
del sistema econòmic vigent des del {{segle|XIII|s}}, basat en la producció feudal al camp, l'artesania i el comerç a escala local. Els esdeveniments que porten a aquest canvi són, fonamentalment, el descobriment d'Amèrica i els viatges dels portuguesos per Àfrica.
 
== Delimitació del temps i l'espai ==
[[Fitxer:Albrecht Dürer - Adam and Eve (Prado) 2.jpg|miniatura|''Adam i Eva'' d'[[Albrecht Dürer]], al [[Museu del Prado]]. Un dels primers nus de grandària natural de la pintura alemanya; és un extraordinari estudi anatòmic. Els contorns fluids i les formes anatòmiques rítmicament assuaujades eviten la sensació escultòrica.]]
Tradicionalment es considera que les dates que marquen el final de l'[[edat mitjana]] i l'inici de l'edat moderna són la [[caiguda de Constantinoble]] ([[1453]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Philippides |nom=Marios |cognom2=Hanak |nom2=Walter K. |títol=The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies |url=http://books.google.cat/books?id=qvvdVXckfqQC&pg=PA266&dq=29+May+1453+Constantinople&hl=ca&sa=X&ei=n5LdUIigHM2KhQeZt4CYBg&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=29%20May%201453%20Constantinople&f=false |llengua=anglès |editorial=Ashgate Publishing, Ltd. |data=2011 |pàgines=p.xiii |isbn=1409410641}}</ref>) o bé el [[descobriment d'Amèrica]] ([[1492]]). L'edat moderna acaba, al {{segle|XVIII|s}}, amb la [[Revolució Francesa]] ([[1789]]) i obre una nova etapa en la història: l'[[edat contemporània]]. Les dates d'inici i de finalització cal prendre-les sempre a tall orientatiu i no pas d'una manera absoluta. Aquests fets puntuals marcaren grans moments històrics que canviarien la societat de l'època anterior vers noves formes socials que classifiquem a l'edat posterior. Aquests canvis de diversa índole (econòmics, ideològics, de comportaments, etc.) es produïren a mitjà i llarg termini, no d'un any per l'altre.
 
Per exemple, la [[caiguda de Constantinoble]] o el descobriment d'Amèrica formen part d'un mateix procés: l'obertura de noves rutes comercials a l'[[oceà Atlàntic]] substituirà el [[Mediterrani]] com a centre comercial;<ref>[[Fernand Braudel]] (1999) ''El Mediterráneo y el Mundo Mediterráneo en la época de Felipe II'', FCE, {{ISBN|84-375-0095-8}} </ref> a mitjan segle XV l'imperi turc controlava tots els centres comercials terminals de les rutes que tradicionalment havien enllaçat l'orient asiàtic amb l'Europa occidental. Barrat el camí cap a Orient, les possibles vies alternatives passaven per les difícils aigües de l'Atlàntic.
 
Pel que fa a la concepció d'una divisió del temps històric d'àmbit mundial, el període històric considerat com l'edat moderna sol ser criticat per presentar una perspectiva eurocèntrica.<ref>En aquest article, s'ha optat per aquesta visió eurocèntrica i per la subdivisió "clàssica" en ''segles llargs'' i ''segles curts''.</ref>
 
== Demografia ==
Des de finals de l'[[edat mitjana]] al {{segle|XVIII|s}}, [[Europa]] coneix diverses fases de '''creixement demogràfic''' i de prosperitat econòmica. Tanmateix aquesta expansió sempre és successivament interrompuda per crisis profundes marcades per les epidèmies, com la pesta, les guerres, a saber, les noves invencions militars i els moviments de soldats, i les caresties. Els soldats, en època de guerra, majoritàriament no residien en campaments, sinó en les cases de fronteres, on les famílies es veien obligades a donar més menjar als soldats que a si mateixos, a més els soldats contagiaven les malalties que portaven. A Catalunya una població de frontera era Perpinyà.
 
La mortalitat infantil és molt elevada, comparable a la d'un país del tercer món actual, cada 1000 naixements 150-350 morts, la [[higiene]] continua sent generalment desastrosa, fet que generava innombrables malalties, com ara infecccions pulmonars, febres de tifus, i l'alimentació continua centrada, essencialment, en els [[cereals]].<ref>Fernand Braudel (1985): ''La Dynamique du capitalisme''.</ref> La quantitat de menjar no creix exponencialment, la població tampoc, però el gràfic de població i d'aliment es va separant cada cop més, a causa, en part, a l'elevada taxa de natalitat, de mitja 35/45 naixements per cada 1000 habitants, fet que provoca que la població pugui morir de desnutrició o que les seves defenses baixin, cosa que deixa la porta oberta a l'acció de les epidèmies.
 
L'esperança de vida no era gaire elevada: depenent de la regió d'Europa que sigui observada, generalment de 30/40 anys.
 
Segons els càlculs d'Angus Maddison, l'[[Europa occidental]] coneix des de l'any [[1500]] al [[1800]] un creixement demogràfic d'un 0,14%, una taxa feble però ja superior a altres regions del món (0,02%). Europa, doncs, comença a diferenciar-se econòmicament de la resta del món, però encara de forma limitada.<ref>Angus Maddison, «When and Why did the West get Richer than the Rest»</ref> Encara que la població europea representava un 18,2% sobre el total del món en 1500 i en 1800 un 20,4%, tal com explica Massimo Livi-Bacci, li faltava molt a Europa per arribar al 60% que representava el continent Asiàtic. La població a Europa viu al camp i no a les ciutats, el 1500 un 11% viu a les ciutats i el 1800 un 13%. Podríem estar parlant que a Europa el 1500 hi ha de 84 milions d'habitants i el 1800, 195 milions, segons Livi-Bacci.
 
== Els descobriments i l'expansió comercial del segle XVI ==
El procés de transformació econòmica va començar amb el pas d'una economia agrària i rural a una altra de comercial i mercantil. Al final del [[segle XV]] es produeix a [[Europa]] la crisi del sistema econòmic vigent des del {{segle|XIII|s}}, basat en la producció feudal al camp, l'artesania i el comerç a escala local. Els esdeveniments que porten a aquest canvi són, fonamentalment, el descobriment d'Amèrica i els viatges dels portuguesos per Àfrica.
 
=== L'ampliació de l'horitzó geogràfic ===