|
555tttrttrtrttrtrt
Tots els conductors contenen càrregues elèctriques que es poden moure quan hi ha una diferència de [[potencial elèctric]], que es mesura en [[volt]]s, entre punts
Tots els conductors contenen càrregues elèctriques que es poden moure quan hi ha una diferència de [[potencial elèctric]], que es mesura en [[volt]]s, entre punts separats del material. Aquest flux de càrregues, que es mesura en [[ampere]]s, és el que coneixem com a [[corrent elèctric]]. A molts materials, seguint la [[llei d'Ohm]], la quantitat de corrent és proporcional al voltatge amb unes condicions de [[temperatura]] constant i sense variacions a la forma i estat del material conductor. La relació entre el voltatge i el corrent és el que anomenem [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència elèctrica]] entre els punts entre el que hi ha la diferència de potencial, que es mesura en [[ohm]]s. La resistència al llarg d'una massa i forma determinades d'un material a una temperatura donada és el que s'anomena [[resistivitat]] del material. Les inverses de la resistència i la resistivitat són, respectivament, la [[conductància]] i la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat]].
[[Fitxer:Luidsprekerkabel.jpg|miniatura|Cable elèctric de coure protegit per una coberta exterior de [[plàstic]]]]
Els materials conductors més habituals i coneguts són els metalls, essent el coure el més utilitzat per als [[Cable elèctric|cables]] elèctrics i l'or quan es necessiten contactes de gran qualitat. Tanmateix hi ha molts materials no metàl·lics que són bons conductors, com el [[Grafit (mineral)|grafit]], les [[Solució química|solucions]] [[Sal (química)|salines]] i tots els [[Plasma (estat de la matèria)|plasmes]]. Vegeu [[conducció elèctrica]] per a més informació sobre el mecanisme físic del flux de càrregues als materials.
Els materials no conductors no tenen càrregues movibles i, per tant, presenten una resistència al flux del corrent elèctric que causa la generació de [[calor]]. De fet, tots els materials presenten alguna resistència i generen una certa quantitat de calor quan hi ha un flux de càrregues elèctriques al seu través. Per tant, el disseny d'un conductor elèctric ha de tenir en consideració la quantitat de calor que es generarà per a una quantitat màxima de corrent per tal de prevenir danys. El moviment de les càrregues també crea un [[camp electromagnètic]] al voltant del conductor que exerceix una [[força]] mecànica radial que comprimeix el conductor. Un conductor d'un determinat material i volum (longitud i secció) no té un límit real respecte a la quantitat de corrent que el pot travessar sense ser destruït si és possible fer desaparèixer la calor generada i pot resistir les forces radials. El problema de la calor és especialment crític en el cas dels [[Circuit imprès|circuit impresos]], on els conductors són relativament petits, molts propers els uns dels altres i són tancats en contenidors o caixes, de manera que la calor que es produeix pot produir la fosa de les pistes si no s'extreu.
Tots els conductors presenten una certa resistència al moviment de les càrregues elèctriques i tots els [[Aïllant elèctric|aïllants]] deixen passar una certa quantitat de corrent, per tant no hi ha una línia teòrica que divideixi els materials entre conductors i aïllants. Tanmateix hi ha una gran distància entre la conductància dels materials que poden transportar un corrent útil a voltatges normals i els que només poden ser travessats per una quantitat negligible de corrent, per tant, l'existència de les categories ''aïllant'' i ''conductor'' si que té una utilitat pràctica.
La [[conductivitat tèrmica]] i la [[conductivitat elèctrica]] es presenten sovint plegades, molts metalls són bons conductors tant de l'[[electricitat]] com de la calor. Però hi ha materials que són bons conductors elèctrics sense ser bons conductors de la calor.
== Vegeu també ==
* [[Aïllant elèctric]]
* [[Conducció elèctrica]]
* [[Conductància]]
* [[Conductivitat elèctrica]]
* [[Terminal (electrònica)]]
| 