Bòsnia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Addició d'informació sobre la geografia i història.
Línia 3:
[[Fitxer:Bosna regija update.jpg|miniatura|Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).<br/>'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina.]]
 
'''Bòsnia''' (en [[bosnià]] i [[croat (llengua)|croat]], ''Bosna''; en [[serbi (llengua)|serbi]], ''Босна'') és la regió del nord de l'actual estat de [[Bòsnia i Hercegovina]], si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'[[Hercegovina]], al sud del país. Situada als [[Alps Dinàrics|Alps dinàrics]], fa frontera al sud-est de la depressió de [[Pannònia]] i, pel nord i est, amb els rius [[Sava]] i [[Drina]]. L'àrea de Bòsnia comprèn aproximadament 41.000km², un 80% de la superfície actual de l'estat, i el seu nom s'utilitza de manera informar per a denominar tot el país.
 
Les dues regions han format una entitat geopolítica des de l'[[època medieval]], i el nom de ''Bòsnia'' sovint apareix fent referència a les dues regions. L'ús oficial del nom, incloent-hi les dues formes, només es va començar a utilitzar en l'últim període de l'[[Imperi Otomà]].
 
== Geografia ==
Bòsnia es troba principalment als [[Alps Dinàrics]], que marquen la frontera sud de la depressió de [[Pannònia]], i els rius Sava i Drina marquen les fronteres del nord i l'est. Al sud-oest limita amb la regió històrica de [[Dalmàcia]].
 
L'àrea de Bòsnia comprèn aproximadament el 80% del territori de l'estat actual de Bòsnia i Hercegovina. Tot i això, no hi ha fronteres reals entre les dos regions i extraoficialment Hercegovina es localitza al sud de la muntanya Ivan (''Ivan planina'').
 
== Història ==
{{AP|Història de Bòsnia i Hercegovina}}Habitades des del {{[[segle| VII|s}}]] per un conglomerat heterogeni de tribus, les diferents àrees de l'actual Bòsnia van formar part dels diferents estats [[Croàcia|croats]], [[serbis]] i [[bosnians]]. [[De Administrando Imperio]] descriu un petit župa de ''Bosona'' que se situava al voltant del [[Bosna|riu Bosna]], en terres de les modernes [[Sarajevo]] i [[Visoko]]. Es creu que l'àrea va ser prèviament habitada per la tribu [[il·líria]].
 
El seu primer governant conegut va ser Esteve de Bòsnia, al voltant del 1080. Amb ell, la regió es va allargar fins al curs superior del riu Bosna, el [[Vrbas (Sèrbia)|Vrbas]] i el [[Neretva]]. El primer estat bosnibosnià es va crear arran de la prohibició Kulin ([[segle XII]]). Aquesta llei es va respectar amb més fermesa durant el regnat del monarca [[Tvrtko|Tvrtko I]], a la segona meitat del [[segle XIV]]. LlavorsSota nasquéel seu regnat, el Regne de Bòsnia (comprenentincloïa la major part del territori de l'actual Bòsnia, i la major part del que desprésmés endavant seria conegut com a ''[[Hercegovina]]'').
 
El regne va perdre la seva independència amb l'annexió a l'[[Imperi Otomà]] el [[1463]]{{sfn|Finkel|2006|p=60}}. En aquell moment, la ciutat més occidental de Bòsnia era Jaice. L'imperi otomà es va expandir inicialment a Bòsnia i Hercegovina a través d'un territori anomenat Bosansko Krajište, que després del 1462/1463 es va transformar en el Sanjak de Bòsnia i el Sanjak d'Hercegovina. Quan es va formar l'Eyalat de Bòsnia al 1520 abastava les dos regions, així com d'altres d'adjacents al nord i a l'oest. Finalment, després de la [[Gran Guerra Turca]], al [[segle XVIII]], l'Eyalat va arribar a abastar gran part de l'àrea equivalent a l'actual Bòsnia i Hercegovina.
 
Al 1833 es va escindir l'Eyalat d'Hercegovina, temporalment sota el govern d'[[Alí Paixà Rizvanbegović]]. Després de la reforma administrativa de 1864, la província es va denominar Wilaya de Bòsnia, que a la vegada es va convertir en la Província Imperial de Bòsnia i Hercegovina després de la seva ocupació per part de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] el 1878. Des de llavors les dos regions han anat formant part de la mateixa entitat política.
 
== Subregions ==
El primer estat bosni es va crear arran de la prohibició Kulin ([[segle XII]]). Aquesta llei es va respectar amb més fermesa durant el regnat del monarca [[Tvrtko]], a la segona meitat del [[segle XIV]]. Llavors nasqué el Regne de Bòsnia (comprenent la major part del territori actual i del que després seria conegut com a ''[[Hercegovina]]'').
 
* [[Bosanska Krajina]], oest.
Després de [[Guerra turcoveneciana (1463-1479)|perdre la independència]] amb l'annexió a l'[[Imperi Otomà]] ([[1463]]),{{sfn|Finkel|2006|p=60}} Bòsnia i Hercegovina es van constituir en estat ([[Sanjak]]) de l'imperi al llarg de quatre segles. La zona s'anomenà ''[[Bòsnia i Hercegovina]]'' el [[1853]] per un canvi amb motivacions polítiques.
* Birac, est.
* [[Posavina]], nord.
* [[Semberija]], nord-est.
 
== Articles relacionats ==