Diferència entre revisions de la pàgina «Salt a cavall»

1.949 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Revertides les edicions de 80.31.227.97. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(No)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
m (Revertides les edicions de 80.31.227.97. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{Infotaula esport}}
El '''salt a cavall''' és una disciplina [[hípica]] que requereix una elevada demostració d'equilibri, força, velocitat i compenetració entre el genet i el cavall. Es basa en la realització d'un recorregut d'obstacles amb penalització de 4 punts per barra caiguda. Un [[cavall]] ensinistrat per a saltar ha de conjugar flexibilitat i destresa en una perfecta sintonia amb el seu genet.
 
== El Salt ==
 
a una segona ronda en la que els salts s'eleven o bé els genets competeixen contra rellotge i qui obtingui millor temps amb igual puntuació és el vencedor.
 
[[Fitxer:Record salto.jpg|miniatura| El Capità Morales i el seu cavall Huaso]]
l ha d'elevar les mans (extremitats anteriors) del terra i tindre unes cuixes molt fortes a la vegada d'estar en equilibri constant. El major problema ve quan el genet perd el seu propi equilibri. En l'enlairament, tota la gravetat del moviment es desplaça fins al punt mitjà, que es troba justament quan cavall i genet estan en suspensió damunt del salt; un cop superat aquest punt, comença l’aterratge, que es dóna per acabat en entrar en contacte de nou amb el terra deixant l'obstacle darrere.
L'altura dels salts no és la major dificultat. En competicions internacionals els cavalls salten fins a 1,70 m i el rècord mundial, en possessió del capità xilè [[Morales y Huaso]], des de [[1949]] està en 2,47 m. La veritable dificultat rau a passar uns revolts que requereixen tallar cantonades del circuit a gran velocitat sense perdre l'equilibri ni relliscar, amb l'objectiu d'arribar al següent salt en òptimes condicions de traçat i empenta.
D'ençà que van començar les competicions de salt, a finals del [[segle XIX]], els cavalls s'han tornat cada cop més complexos i les tècniques més refinades. Però va ser a partir del [[1912]], que el [[Coronel Danloux]] va idear el ''mètode modern de salt''; fins llavors, se saltava assegut fermament a la [[Sella de muntar|sella]] amb el cos tirat lleugerament enrere, cosa que posava en dificultant preservar l’[[equilibri mecànic|equilibri]]. Amb el mètode de Danloux, el genet s'inclina cap endavant amb la finalitat de mantenir el centre de [[gravetat]] entre genet i el cavall. Això va permetre més llibertat de moviment al cavall, menys lesions a l'esquena dels animals i millor equilibri i seguretat del genet. Aquest va ser el punt de partida dels salts moderns.
 
== Realització del Salt Modern ==
 
[[Fitxer:Fase del salt.jpg|miniatura| Fases del salt]]
El salt està format per tres etapes: ''l'apropament'', ''l'enlairament'' i ''l'aterratge''. En l'enlairament, el cavall ha d'elevar les mans (extremitats anteriors) del terra i tindre unes cuixes molt fortes a la vegada d'estar en equilibri constant. El major problema ve quan el genet perd el seu propi equilibri. En l'enlairament, tota la gravetat del moviment es desplaça fins al punt mitjà, que es troba justament quan cavall i genet estan en suspensió damunt del salt; un cop superat aquest punt, comença l’aterratge, que es dóna per acabat en entrar en contacte de nou amb el terra deixant l'obstacle darrere.
Mentre que les competicions ''[[indoor]]'' es multipliquen a l'hivern, només les competicions realitzades a l'exterior ens ofereixen una gran varietat de salts, per exemple; les creuades, els verticals, els [[òxers]], els bancs, els salts d'aigua o els murs amb barres o sense, entre d'altres. Els murs, a més a més, s'empren en competicions de potència.
<s></s>
31.978

modificacions