Alemanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Plantilla |
||
Línia 199:
[[Fitxer:Germanen 50 n. Chr.png|miniatura|esquerra|Tribus germàniques el [[50]] dC, sense incloure-hi Escandinàvia.]]
Sota l'emperador [[August]], el general romà [[Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)|Publi Quintili Var]] va començar a envair la ''Germània'', terme utilitzat pels romans que corresponia als territoris des del [[Rin]] cap als [[Urals]]. Va ser en aquest període que les tribus germàniques es van familiaritzar amb les tàctiques de guerra romanes i alhora mantenint llur identitat tribal. El [[9]] dC les legions romanes encapçalades per Var van ser derrotades pel líder [[querusc]] [[Armini]], en la [[Batalla del bosc de Teutoburg]]. El territori de l'Alemanya moderna, per tant, va quedar fora de l'Imperi Romà. El [[100]] dC, durant el temps de l'escriptura del llibre ''Germania'' de [[Tàcit]], les tribus germàniques es van establir als costats del Rin i el Danubi (les ''[[Limes Germanicus]]''), ocupant la major part de l'àrea de l'Alemanya contemporània. En el
Després de la caiguda de l'[[imperi Romà d'Occident]], els francs van crear un imperi sota la [[dinastia merovíngia]] i hi van subjugar les altres tribus germàniques. [[Suàbia]] va esdevenir un ducat depenent de l'[[imperi Franc]] el [[496]], després de la [[Batalla de Tolbiac]]. El rei [[Clotar I]] va governar la major part del que en l'actualitat és Alemanya, i va enviar expedicions cap a la [[Saxònia]], mentre que el sud-est de l'actual Alemanya encara es trobava sota la influència dels [[ostrogots]]. El [[531]] els saxons i els francs van destruir el Regne de [[Turíngia]]. Els saxons van habitar l'àrea al sud del riu [[Unstrut]]. Durant la partició de l'Imperi Franc, llurs territoris germànics eren part d'[[Austràsia]]. El [[718]], el [[majordom de palau]] franc [[Carles Martell]] va començar una nova guerra contra Saxònia el [[743]], ja que els saxons havien donat suport al duc [[Odiló de Baviera]]. El [[751]] [[Pipí III]], majordom de palau, sota el rei merovingi, va assumir el títol de rei ell mateix i va ser ungit per l'Església. Els reis francs eren, a partir de llavors, els protectors del [[papa]]. [[Carlemany]] va començar una sèrie de campanyes militars llargues en contra dels rivals pagans, els saxons i els [[avars]]. Els saxons i els avars van ser derrotats i forçats a convertir-se al final de les [[Guerres saxones]] (772-804) i llurs terres van ser annexades a l'[[imperi Carolingi]].
| |||