Església Ortodoxa: diferència entre les revisions

Tot i que des del [[{{segle |III]]|s}} es coneixen retrats del Crist i la Verge pintats per monjos, el {{segle|VI|s}} representà l'eclosió de la iconografia ortodoxa tal com l'entenem actualment, quan es començà a parlar del concepte d{{'}}''Acheiropoieta'' (del [[grec antic|grec]]:αχειροποίητα), ''no pintat per la mà de l'home''.<ref>Brena, Felicio, ''[http://www.raco.cat/index.php/Maina/article/view/104140/148307 La icona, un art litúrgic]'', Revista Maina, 1980, N.1, p.30 (accés 15-10-09) {{PDF}}</ref> Per als ortodoxos, l'art de la icona és sobri i contingut, considerant més la seva vessant d'objecte litúrgic que els aspectes artístics. El pintor contribueix a l'obra, però respectant sempre uns trets essencials: característiques de cada sant, composició de les icones... Tanmateix, la iconografia ha sofert diferents evolucions i tendències. Si després dels períodes iconoclastes, les icones, els [[fresc]]s i els mosaics es tornaren més hieràtics i ressalten la divinitat, l'època romana d'Orient dels [[Dinastia Paleòleg|Paleòlegs]] suposà l'accentuació dels aspectes més humans.<ref name="Clement2">{{es}} [[Olivier Clément|Clément, Olivier]], ''La iglesia de los ortodoxos'', Nerea, 2008, p.51-52, {{ISBN|978-84-96431-40-9}}</ref> L'esplendor de l'època romana d'Orient, dóna pas als posteriors desenvolupaments que es produïren a països com [[Grècia]] (''Escola de Creta''), [[Icones romaneses|Romania]], [[Bulgària]] o [[Rússia]]. En aquest darrer país, destacà a finals del {{segle|XIV|s}} l'''Escola de Moscou'', amb les figures de [[Teòfanes el Grec]] i [[Andrei Rublev]].