Samòsata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
m Plantilla |
||
Línia 4:
Samòsata era una ciutat fortificada, probablement d'origen [[Poble hitita|hitita]]. La tradició diu que fou fundada per Sames, sàtrapa de Commagena. A la ciutat hi havia el palau dels reis de Commagena i més tard residencia del governador de la província romana. També hi havia un pont que creuava l'Eufrates i per tant era un lloc fortificat. Temporalment va portar el nom d'Antioquia de Commagena (Αντιόχεια τῆς Κομμαγηνῆς) i fou la capital del regne hel·lenístic de la Commagena des de vers el 160 aC fins a la conquesta romana. Fou temporalment ocupada per [[Marc Antoni]] durant la seva campanya a [[Síria (província romana)|Síria]]. El [[segle I]], [[Ceseni Pet]], prefecte de Síria durant el regnat de [[Vespasià]], va descobrir que el rei [[Antíoc IV de Commagena]] preparava una aliança amb els parts als que oferia pas pel pont i la ciutat, i va ocupar preventivament la ciutat, i el rei fou deposat i Commagena annexionada ([[73]]). Com a capital de província (metròpolis), des del temps d'Adrià fou seu de la Legio VI Ferrata i després de la Legio XVI Flavia Firma i era estació final de diverses rutes militars. Hi va néixer Llucià o Lucià (120-192) un famós escriptor còmic que va escriure els considerats primers llibres futuristes.
El [[297]] foren martiritzats a la ciutat set cristians: Abibus, Hipparchus, Jacob, Lolià, Paragnus, Philotheus i Romà. Aquí va néixer al
Al {{segle|VI}} vivia a Constantinoble sant Rabules que era nadiu de la ciutat (la seva festa se celebra el 19 de febrer); en aquest segle apareix a ''Notitia Episcopatum'' d'Antioquia com a metròpolis autocèfala.<ref>Echos d'Orient, X, 144</ref> El [[625]] fou atacada i ocupada als perses per l'emperador [[Heracli]] junt amb [[Marash]]. El 639/640 fou conquerida per Iyad ibn Ghanm i sota domini àrab el seu nom fou '''Sumaysat'''. Els bizantins la van atacar el 856. Vers el 749 fou defensada pel cap omeia Ishak ibn Muslim al-Ukayli. El 785/786 es va fundar la nova ciutat d'al-Hadath i el govern abbàssida i va fer transportar a grups d'habitants de Samòsata. El [[858]] el cap paulicià, [[Karbeas]], amb ajut de l'emir de [[Melitene]], va [[batalla de Samòstata (858)|derrotar els romans d'Orient]] davant de Samòsata. El 859 els romans d'Orient tornaven a atacar la ciutat. Al sínode que va restaurar a Foci com a Patriarca de Constantinoble el 879, la seu de Samòsata apareix com a reunida amb la d'Amida.<ref>la darrera vegada que la seu d'Amida és esmentada sola és el 586, i la primera vegada que s'esmenta com seu d'Amida i Samòsata és el 879; no se sap quan foren reunides</ref> Va restar en mans del califat fins que el [[927]] fou conquerida pels romans d'Orient<ref>aquesta ocupació i la de Kufa pels càrmates van forçar el retorn com a visir d'Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah</ref> que no la van conservar però la van ocupar finalment el 959 per part de Lleó, germà de l'emperador Nicèfor II, en l'ofensiva contra els hamdànides; sota l'imperi va esdevenir seu episcopal i residència del [[protospatari]] grec de les viles de l'Eufrates. El 1031 va servir de base per la conquesta d'Edessa pels romans d'Orient.
|