Samòsata: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
m Plantilla
Línia 4:
Samòsata era una ciutat fortificada, probablement d'origen [[Poble hitita|hitita]]. La tradició diu que fou fundada per Sames, sàtrapa de Commagena. A la ciutat hi havia el palau dels reis de Commagena i més tard residencia del governador de la província romana. També hi havia un pont que creuava l'Eufrates i per tant era un lloc fortificat. Temporalment va portar el nom d'Antioquia de Commagena (Αντιόχεια τῆς Κομμαγηνῆς) i fou la capital del regne hel·lenístic de la Commagena des de vers el 160 aC fins a la conquesta romana. Fou temporalment ocupada per [[Marc Antoni]] durant la seva campanya a [[Síria (província romana)|Síria]]. El [[segle I]], [[Ceseni Pet]], prefecte de Síria durant el regnat de [[Vespasià]], va descobrir que el rei [[Antíoc IV de Commagena]] preparava una aliança amb els parts als que oferia pas pel pont i la ciutat, i va ocupar preventivament la ciutat, i el rei fou deposat i Commagena annexionada ([[73]]). Com a capital de província (metròpolis), des del temps d'Adrià fou seu de la Legio VI Ferrata i després de la Legio XVI Flavia Firma i era estació final de diverses rutes militars. Hi va néixer Llucià o Lucià (120-192) un famós escriptor còmic que va escriure els considerats primers llibres futuristes.
 
El [[297]] foren martiritzats a la ciutat set cristians: Abibus, Hipparchus, Jacob, Lolià, Paragnus, Philotheus i Romà. Aquí va néixer al [[{{segle |III]]|s}} el bisbe [[Pau de Samosata]], cap dels elqasites (una orde dels essenis gnòstics), que va predicar idees adopcionistes que van derivar més tard en el [[paulicians]] i [[Bogomils|bogomilites]]. També al costat de Samòsata (a un poble de la rodalia) va néixer sant Daniel l'Estilita. El 325 el bisbe local Peperi va ser present al concili de Nicea. Al 380 el bisbe sant Eusebi de Samòsata, opositor ferotge dels arrians, fou assassinat per una dona arriana el 380 (la seva festa se celebra el 22 de juny); al segle següent era bisbe Andreu, un vigorós opositor de [[Ciril d'Alexandria]] i del Concili d'Efes. Cabot dona la llista de 28 bisbes jacobites i d'altra banda encara avui dia és seu titular de l'església catòlica (vacant des de 1967 al morir el seu bisbe).
 
Al {{segle|VI}} vivia a Constantinoble sant Rabules que era nadiu de la ciutat (la seva festa se celebra el 19 de febrer); en aquest segle apareix a ''Notitia Episcopatum'' d'Antioquia com a metròpolis autocèfala.<ref>Echos d'Orient, X, 144</ref> El [[625]] fou atacada i ocupada als perses per l'emperador [[Heracli]] junt amb [[Marash]]. El 639/640 fou conquerida per Iyad ibn Ghanm i sota domini àrab el seu nom fou '''Sumaysat'''. Els bizantins la van atacar el 856. Vers el 749 fou defensada pel cap omeia Ishak ibn Muslim al-Ukayli. El 785/786 es va fundar la nova ciutat d'al-Hadath i el govern abbàssida i va fer transportar a grups d'habitants de Samòsata. El [[858]] el cap paulicià, [[Karbeas]], amb ajut de l'emir de [[Melitene]], va [[batalla de Samòstata (858)|derrotar els romans d'Orient]] davant de Samòsata. El 859 els romans d'Orient tornaven a atacar la ciutat. Al sínode que va restaurar a Foci com a Patriarca de Constantinoble el 879, la seu de Samòsata apareix com a reunida amb la d'Amida.<ref>la darrera vegada que la seu d'Amida és esmentada sola és el 586, i la primera vegada que s'esmenta com seu d'Amida i Samòsata és el 879; no se sap quan foren reunides</ref> Va restar en mans del califat fins que el [[927]] fou conquerida pels romans d'Orient<ref>aquesta ocupació i la de Kufa pels càrmates van forçar el retorn com a visir d'Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah</ref> que no la van conservar però la van ocupar finalment el 959 per part de Lleó, germà de l'emperador Nicèfor II, en l'ofensiva contra els hamdànides; sota l'imperi va esdevenir seu episcopal i residència del [[protospatari]] grec de les viles de l'Eufrates. El 1031 va servir de base per la conquesta d'Edessa pels romans d'Orient.