Lugo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 12:
Tradicionalment, es considerava que les dues vies perpendiculars que configuraven totes les ciutats romanes (el ''[[cardo]]'' i el ''[[decumanus]]'') seguien la ruta dels actuals carrers de San Pedro i rúa Nova, que es creuaven a la praza do Campo, que seria el [[fòrum]]. Tot i així, els recents descobriments arqueològics demostren que existia una ampla plaça pública que ocupava des del carrer doutor Castro (anomenada ''de les Dozarías'') fins a la rúa do Progreso, incloent-hi gran part de l'actual praza de Santo Domingo, cosa que va portar a reformular la teoria anterior. Es conserven moltes peces, jaciments romans i mosaics que encara avui continuen apareixent, sobretot quan es realitzen obres al nucli antic.
 
Durant el [[{{segle |III]]|s}}, la ciutat fou capital de la província [[Hispània Superior]]. Entre els anys [[260]] i [[325]], la ciutat es rodeja amb una [[muralla de Lugo|muralla]],<ref name=Muralla>[http://whc.unesco.org/archive/repcom00.htm#987 Pàgina de la UNESCO, criteri per a la designació de la Muralla de Lugo com a Patrimoni de la Humanitat]</ref><ref>[http://www.lugoturismo.com/quevisitar/cultural/ Pàgina del Concello de Lugo amb dades sobre la muralla.]</ref> en el començament del baix Imperi romà. La muralla, declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] l'any [[2000]], es conserva íntegra, i n'és l'únic cas en tot el món. La muralla rodeja el centre de la ciutat, la [[Catedral de Lugo|catedral]], el [[Museu Provincial de Lugo|museu provincial]], l'Ajuntament i altres edificis d'interès. A aquestes restes, s'uneix el conjunt monumental de Santalla de Bóveda, en què destaquen les pintures [[Pompeia|pompeianes]].
 
Després de l'arribada dels [[Regne dels sueus|sueus]], va tenir lloc el [[concili de Lugo]],<ref name="Ledo"></ref> en el qual es va elevar l'església de Lugo a seu metropolitana,<ref>[http://www.lugoturismo.com/visitalugo/cronograma_detalle_popUp.asp Cronologia de Lugo]</ref> i en passaren a dependre els bisbes d'[[Astorga]], Bretoña, Iria Flavia, [[Ourense]] i [[Tui]]. Durant aquest període, va perdre la majoria de la població, i començà a recuperar-se en el {{segle|X|s}}. L'any [[741]], [[Alfons I d'Astúries|Alfons I el Catòlic]] ocupa, sense resistència, la ciutat de Lugo, i el bisbe Odoario, trobant la ciutat en un estat lamentable, ordena sepultar les restes romanes i reconstruir la ciutat, conscients ambdós de la importància que en aquells anys havia adquirit dins el regne, ja que era l'única església metropolitana conquerida i l'única ciutat de la [[Hispània]] cristiana durant el {{segle|VIII|s}} i la primera meitat del [[Segle IX|IX]].<ref>M. Rubén García Álvarez, ''Galicia y los gallegos en la Alta Edad Media'', Santiago, Pico Sacro, 1975, p. 44: "No tenía Galicia al comenzar esta etapa histórica más que una sola ciudad, la de Lugo, que era también, por cierto, la única que merecía tal nombre en toda la España cristiana del siglo VIII y la primera mitad de IX".</ref>