Joan Argenté i Artigal: diferència entre les revisions

La seva activitat com a poeta, traductor i articulista sempre va anar en la direcció de recuperar la vida cultural catalana i, especialment, per recuperar l'oficialitat del català, i per això va participar activament en el teatre i la cançó, amb l'adaptació al català de nombroses obres i cançons. Va ser patró de la [[Teatre Lliure|Fundació Teatre Lliure]].<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/972-la-mort-s-ha-posat-a-la-branca-de-joan-argente|títol = La mort s'ha posat a la branca de Joan Argenté|consulta = 6 agost 2015|llengua = |editor = Institució de les Lletres Catalanes|data = 6/08/2015|cognom = Ibañez|nom = Albert}}</ref> En aquest sentit, va ser una important personalitat pública de la cultura badalonina. La seva figura va tenir una gran importància des dels anys seixanta als setanta del [[segle XX]]. Quan es va establir com a advocat, ben aviat s'interessà pel redreçament de la [[cultura catalana]] a la ciutat. S'uní a diverses iniciatives. Va formar part d'un grup de pintors i artistes badalonins coneguts com a [[REM (Badalona)|REM]], constituït el [[1958]], que tenien la intenció de superar l'academicisme que imperava a l'època i anar a l'avantguarda de l'art i la literatura. Als anys seixanta va fer diverses col·laboracions, especialment amb l'[[Orfeó Badaloní]], del qual llavors n'era president [[Josep Gual i Lloberes]], on va presentar recitals poètics, va publicar poemes al seu butlletí i va organitzar exposicions de pintura, a més va crear i adaptar cançons pel grup [[Estrop]], dirigit per [[Màrius Sampere i Passarell|Màrius Sampere]], sorgit de l'Orfeó. També va aparèixer en programes de ràdio, va ser un dels signants del [[Manifest d'Els Marges]], i participà en altres entitats culturals, com el [[Museu de Badalona]].<ref name=":0" /><ref name=":1" />