Nòrica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Plantilla
Línia 2:
La província '''Nòrica''' o del '''Nòric'''<ref>{{GEC|0046362|Nòric}}</ref> (''Noricum'') fou una província romana creada l'any [[16 aC]], i el regne fou conquerit totalment el [[15 aC]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alföldy |nom=Géza |enllaçautor=Géza Alföldy |títol=Noricum |url=http://books.google.cat/books?id=lL89AAAAIAAJ&pg=PA54&dq=noricum+rome+16+bc&hl=ca&ei=RW6ETfSmH4uLswbz_L20Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=noricum%20rome%2016%20bc&f=false |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |lloc= |data=1974 |pàgines=p.55 |isbn=0710073230}}</ref> El riu [[Danubi]] era la seva frontera nord, mentre que a l'oest limitava amb [[Rècia]] i [[Vindelícia]], a l'est amb [[Panònia]], i al sud amb [[Panònia]], [[Itàlia]] i [[Dalmàcia]]. Correspon a part de l'actual [[Àustria]] i part de [[Baviera]].
 
La població original foren els panonis, propers dels [[il·liris]], però després de la gran emigració celta fou aquest poble el dominant des del [[{{segle |IV aC]]|-|s}}, i entre els grups dominants els [[tauriscs]], que són probablement els que els romans anomenaven [[nòrics]] (''norici'') perquè tenien capital a ''Noreia'' (moderna [[Neumarkt]] a [[Estíria]]). Altres pobles esmentats per [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] foren: els ''[[rigusci]]'', ''[[halaunii]]'', ''[[suanetes]]'', ''[[sevaces (poble)|sevaces]]'' i ''[[ambisonti]]''.
 
El [[16 aC]] els nòrics es van unir als panonis i van envair Ístria; els soldats nòrics a les legions a Ístria es van revoltar; però rebels, nòrics i panonis foren derrotats pel procònsol d'[[Il·líria]] Publius Silius, i llavors el Nòric fou ocupat. Des de llavors el territori fou anomenat província però de moment no es va organitzar com a tal sinó que va romandre l'estructura monàrquica preexistent (''Regnum Noricum'') sota l'autoritat d'un procurador imperial. Vers l'any [[40]] [[Cal·lígula]] va declarar formalment incorporat el regne. Sota [[Antoní Pius]] la ''Legio II Pia'' (després ''Legio II Italica'') es va estacionar a la regió i el seu comandant va ser nomenat governador provincial.