Al [[{{segle|IV aC]]|-|s}} s'accentua la tendència al [[realisme]] i es dóna més importància a l'expressió i al moviment, a l'hora que apareix el retrat individualitzat. L'artista més significatiu d'aquest període és [[Praxíteles]]. En la seva obra és molt característic la disposició de la figura, que recolza tot el pes en una cama i flexiona l'altra. La seva obra més reconeguda és l'[[Hermes amb Dionís infant]]. Lisip, és l'altre escultor d'aquest període. Proposa un nou cànon de proporcions ideals més esveltes que el de [[Policlet]], en una relació de cap cos d'1 a 8 (el de Policlet era d'1 a 7). També, utilitza recursos de certa teatralitat que obliguen a l'espectador a prendre una actitud més participativa en la comprensió de l'estàtua.
Exemples: [[Heracles Farmés]], [[Apoxiómenos]].
Línia 41:
=== Període hel·lenístic ===
{{AP|Escultura hel·lenística}}
L'[[art hel·lenístic]] (finals del [[{{segle|IV aC]]|-|s}} - {{segle|I|-|s}}) explota, desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors, especialment les del segle IV aC. Exemples: [[Laocoont i els seus fills]], [[Victòria de Samotràcia]], L'[[altar de Zeus a Pergam]].
