Papa Nicolau I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 17:
Però malgrat això la situació no es resolgué, ja que l'abat [[Teognos]], partidari d'Ignasi, viatjà a Roma i entregà al papa una carta d'apel·lació que ell mateix havia falsificat com si fos d'Ignasi. Això, juntament amb la promesa d'obediència incondicional, dugué Nicolau I a excomunicar Foci l'any [[867]], i a declarar Ignasi com a patriarca legítim.
 
Aquesta acció i el fet que Nicolau I intervingués en la cristianització de [[Bulgària]] que estaven emprenent els bizantinsromans d'Orient, enviant els seus propis missioners, va provocar que Foci, amb el suport de l'emperador Miquel III, en un sínode celebrat també en l'any [[867]] a [[Constantinoble]], excomuniqués el Papa, aprofitant per rebutjar la inclusió del ''filioque'' en el [[Credo]], postura defensada per l'Església Occidental
 
El cisma es resolgué aquest mateix any de [[867]] al morir tant l'emperador Miquel III com el papa Nicolau I i ser deposat Foci en el patriarcat de Constantinoble, que serà novament ocupat per Ignasi. Va morir el [[13 de novembre]] del [[867]] sense conèixer la seva excomunicació per part de Foci i deixant la solució del cisma focià al seu successor [[Adrià II]] mitjançant el [[Vuitè Concili Ecumènic]].