Papa Nicolau I: diferència entre les revisions

Nicolau respongué amenaçant Lotari amb l'excomunió i deposant i excomunicant els arquebisbes de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] i de [[Trèveris]], alhora que declarava nuls els concilis celebrats. Lotari II, amb el suport del seu germà i emperador [[Lluís II el Jove|Lluís II]], es dirigí cap a [[Roma]] sota el comandament del seu exèrcit i assetjà la ciutat fins que aconseguí un acord pel qual els arquebisbes destituïts tornarien a les seves seus, però no aconseguí que el Papa reconegués com a valida l'anul·lació matrimonial de Lotari.

 

Durant el pontificat de Nicolau I es va produir l'anomenat [[cisma focià]], que dos segles més tard provocaria el cisma definitiu de les esglésies [[Església Ortodoxa|oriental]] i [[Església catòlica|occidental]]. El cisma focià, s'inicia quan l'any [[858]] és nomenat [[Patriarca de Constantinoble]] el laic [[Foci]], en substitució d'[[Ignasi I de Constantinoble|Ignasi]] que havia estat deposat per [[Bardas]], oncle de l'emperador [[Miquel III]] i regent de l'Imperi, per negar-se a donar-li la comunió i acusant-lo d'[[incest]].