Chichén Itzá: diferència entre les revisions

'''Chichén Itzá''' (grafia [[castellà|castellana]] del [[llengua maia|maia]] ''Chich'en Itza'', literalment 'vora el pou dels itzàs') és una zona arqueològica de [[Mèxic]] a l'estat de [[Yucatán]]. Una de les ciutats més importants de la [[civilització maia]], Chichén Itzá, és molt visitada pels seus excepcionals exemples arquitectònics i ha estat considerada per la [[UNESCO]] com a [[Patrimoni de la Humanitat]]. Des del 07 de juliol de 2007, és considerada una de [[les set noves meravelles del món]].

 

La presència d'una ciutat [[maia]] en aquest indret és deguda a l'existència de dos [[pou]]s naturals (''[[cenote]]s''), que constituïen un tresor inestimable en aquesta regió desproveïda d'aigua. Chichén Itzá deu el seu nom a aquests dipòsits d'aigües subterrànies: en maia ''chi'' significa 'boca' i ''ch'en'' 'pou'. Itzà (''Itza'') és el nom del poble que va fundar la ciutat entre els anys [[435]] i [[455]] i que l'abandonà un segle més tard per raons encara desconegudes. A partir del {{segle|X|s}}, Chichén Itzá va esdevenir el centre religiós de les civilitzacions maia i [[tolteca]] i, probablement, era un lloc d'iniciació per als sacerdots que des d'allà eren enviats a la resta de la [[península de Yucatán]].

 

La ciutat, que al principi era tan sols un petit poblat de barraques de fusta i palla, va prosperar amb els anys i els seus habitants van començar a erigir edificacions monumentals prop del ''cenote'' anomenat ''Xtoloc''. Pel que sembla, va créixer de manera dispersa en els primers temps, per a posteriorment ser dissenyada curosament deixant grans espais entre els temples. Les distàncies entre els edificis es cobrien d'àmplies calçades o vies principals, elevades sobre el terra, anomenades ''sacbeob'' (en singular ''sacbe'', 'camí blanc' en maia). El temple dels Guerrers, l'observatori (''el Caracol''), el Cenote Sagrat dedicat al déu [[Chaac]], el temple de Las Monjas o el [[joc de pilota mesoamericà|Joc de Pilota]] són tan sols una part de la grandesa d'aquesta civilització, antiga metròpoli dels maies.

 

 

== ''Cenote'' sagrat ==

[[Fitxer:Columnas.jpg|miniatura|Temple dels Guerrers i les Mil Columnes]]

 

{{AP|Temple de Kukulkán}}

Els monumentals edificis de la Gran Esplanada de Chichén Itzá estan presidits per la [[piràmide]] de Kukulkan, també anomenada ''el Castillo'', un dels edificis més alts i notables de l'arquitectura maia. És una piràmide de quatre costats que culmina en un temple rectangular.

És visible la influència de les cultures provinents de l'altiplà mexicà, i la barreja de l'estil [[Puuc]], provinent de la zona alta de la península, de l'arquitectura clàssica maia. La presència d'aquests elements procedents de les cultures de l'[[altiplà]] va ser concebuda, fins fa uns anys, com un producte d'una migració massiva o conquesta de la ciutat maia per part de grups [[tolteques]]. Tot i això, els estudis més recents suggereixen que podien haver estat expressió cultural d'un sistema polític molt extens i prestigiós durant el postclàssic primerenc en tota [[Mesoamèrica]].

 

<references />

== Enllaços externs ==