Personalitat: diferència entre les revisions

| falten referències = nopoques n'hi ha capreferències

La '''personalitat''' és el [[Constructe (psicologia)|constructe psicològic]] que fa referència al còmput de característiques [[Psíquic|psíquiques]] d'un individu. Aquestes característiques, físiques, genètiques i socials que reuneix un individu, són les que el fan diferent i únic respecte de la resta. La interrelació de totes aquestes característiques, generalment estables,{{CC}} seran les que determinaran la conducta i el comportament d'una persona. La majoria de teories sobre la personalitat defensen que aquesta és generalment estable i no propensa a canvis ràpids.<ref name="Handbook">{{cite book|last1=Corr|first1=Philip J.|last2=Matthews|first2=Gerald|title=The Cambridge handbook of personality psychology|date=2009|publisher=Cambridge University Press|location=Cambridge|isbn=978-0-521-86218-9|edition= 1. publ.}}</ref>

La paraula personalitat, igual que la de "persona", deriva del llatí "''personam"'', paraula que designava la màscara amb què es tapaven la cara els actors durant les representacions dramàtiques. Fa referència a allò que es percep o a la forma que s'apareix davant els altres. Aquest origen es veu clar en un dels significats actuals de la paraula personalitat, segons el qual "aquesta és una màscara que serveix per disfressar l'íntima individualitat i que representa només la ment col·lectiva" ([[Carl Jung|Jung]]). Segons això, cada home, en aquesta comèdia o tragèdia que és la vida, porta posada una màscara que li serveix precisament per ocultar el seu veritable Jo, el seu Jo íntim. A poc a poc, el terme va anar passant del seu significat concret a altres esferes de la societat, més enllà del teatre.

Això ho van dur a terme Allport i Odbert al 1936, quan van trobar 4.504 paraules relacionades amb trets psicològics. Més tard, R.B[[Raymond Cattell]] va seguir el seu treball, reduint aquests mots a 171 descriptors, amb els quals va realitzar una anàlisi factorial, deixant 16 factors (12 de primer ordre i 4 de segon). Aquests va ser la base de l'actual [[model del “Bigcinc Five”factors]] (o ''Big Five''), ja que, a partir dels trets d'Allport i Odbert, altres autors (Norman al 1967 i Goldberg entre els 70 i 80) van seguir reduint els factors, fins a quedar-se només amb 5: neuroticisme, extraversió, obertura a l'experiència, cordialitat i responsabilitat.

Aquest model del “Big Five” es va avaluar amb dos tests: el NEO-PI-R (creat per Costa i McCrae)<ref name="NEO-PI">{{ref-llibre |cognom=Costa & McCrae |títol=The NEO Personlality Investory manual |lloc=Odessa (Florida) |editorial=Psychological Assessment Resources |any=1985}}</ref> i el NEO-FFI. Més tard, però, es va ampliar aquest model, afegint un nou tret: la honestedat-humilitat. Aquest nou model, va ser anomenat HEXACO.

* H.[[Hans Eysenck]] (1940): Teoria del temperament

* '''Extraversió:''' les regions amb una puntuació més alta en aquest tret, van ser Oceania i Amèrica del nord, la regió menys extravertida és l'est d'Àsia.

* '''Cordialitat:''' els nivells més alts de cordialitat es troben a l'Àfrica i a Amèrica del nord, mentre que els més baixos es troben, a l'est d'Àsia. Tot i així, existeix poca variància entre regions.

* '''Responsabilitat:''' la regió amb més responsabilitat és Àfrica, seguida d'Amèrica del sud, mentre que la puntuació més baixa, amb diferència, es troba a l'Àsia de l'est.

* '''Neuroticisme:''' els nivells més alts d'aquest tret es troben a la regió de l'est d'Àsia, seguida d'Amèrica del sud, mentre que els més baixos es troben a l'Àfrica i a l'Europa de l'est.

* '''Obertura a l'experiència:''' la puntuació més alta amb diferència es troba a Amèrica del sud, mentre que la més baixa, separada de forma notable, es troba a l'Àsia de l'est.