Revolució: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «miniatura|. . ==...== * La teva pta Mara BV 🥴🥴🥴🥴🥴 {{Autoritat}} {{Viccionari-lateral|revolució}} ».
Etiquetes: Substitució editor visual
m Revertides les edicions de 79.157.162.136. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
[[Fitxer:Lenin.WWI.JPG|miniatura|Vladímir Ílitx Uliànov ([[Lenin]]), líder revolucionari [[Rússia|rus]].]]
 
Una '''revolució''' és una transformació profunda i ràpida de l'[[estructura social]], [[economia|econòmica]] i [[política]] d'una [[societat]], que alguns cops comporta l'ús de la [[violència]], però no necessàriament.<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2006]]. Col·lecció Minimanual, núm. 14. {{ISBN|84-9804-211-9}}. Plana 56.</ref>
.
 
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com a ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta.
==...==
 
Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible cal que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos. En efecte, una revolució pròpiament dita és obra de grans masses: es produeix quan una majoria de la societat, o una minoria molt nombrosa i representativa, arriba a la convicció que l{{'}}''statu quo'' és injust, il·legítim i insuportable, fins al punt que resulta imprescindible d'enfrontar-s'hi radicalment amb voluntat de destruir-lo per a bastir quelcom de nou, malgrat les incerteses que això obre.
* La teva pta Mara BV 🥴🥴🥴🥴🥴
 
==Tipologia==
En la historiografia es parla generalment de tres tipus de revolucions:
* revolució política
* revolució social
* revolució econòmica
 
==Sentit figurat==
En sentit figurat, també s'anomenen ''revolucions'' certs canvis ràpids i profunds de base teconològica: revolució industrial, revolució telemàtica, revolució científico-tècnica...
 
== Origen del terme ==
En l'accepció actual, el terme ''revolució'' és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle XV, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les ''revolucions'' dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.<ref>Colón Domènech, Germà. "La revolució catalana". ''Els Marges'', 83 (tardor 2007), p. 107-110.</ref>
 
== Referències ==
<references/>
 
== Bibliografia ==
{{Projectes germans|Viquidites=Revolució}}
* Arendt, Hannah ([[1967]], [[1998]]): "Sobre la revolución", ''Revista de Occidente'', Alianza Editorial. {{ISBN|84-206-5806-5}}.
* Molnar, Thomas ([[1975]]): ''La contrarrevolución''. Madrid: Unión Editorial. {{ISBN|84-7209-034-5}}.
* {{en}} [[Stepan Bandera]]. [[iarchive:Stepan-Bandera| Perspectives for Ukrainian Revolution (audiobook)]] Ukrainian Publishers House L.T.D. London. 1988.
 
== Vegeu també ==
* [[Rebel·lió]]
* [[Revolució no-violenta]]
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|revolució}}