El terme «Terciari» fou usat per primer cop per [[Giovanni Arduino]] a principis del [[{{segle|XVIII]]|s}}.<ref>{{ref-llibre|cognom=Dunbar|nom=CO|títol="Historical Geology"|pàgines=352|lloc=Nova York|editorial=ed. John Wiley & Sons|any=1964}}</ref> Va classificar els temps geològics en primitiu (o primari), secundari i terciari a partir de les seves observacions geològiques al nord d'[[Itàlia]]. Més tard es va afegir un quart període, el Quaternari. El [[1828]], [[Charles Lyell]] va incorporar el període Terciari en el seu propi sistema de classificació, molt més detallat. Va subdividir el període Terciari en quatre èpoques basant-se en el percentatge de [[mol·luscs]] moderns que contenia cada [[estrat]]. Va utilitzar noms [[Grec (llengua)|grec]]s; Eocè, Miocè, Pliocè antic i Pliocè modern. Malgrat que aquestes divisions semblen adients per a la regió en què es basen (els [[Alps]] i les planes italianes), quan el sistema es va ampliar per incloure altres parts d'Europa i Amèrica, es va veure que era inaplicable. Per tant, ja no s'utilitzaren més els mol·luscs com a guia i les èpoques van rebre nous noms i van ser redefinides.
