Cilici: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|240px -> |miniatura
m Plantilla
Línia 2:
Un '''cilici''' és una camisa aspra, cinyell de cerres o de cadenetes de ferro amb garfins, portats damunt la pell.<ref>{{GEC|0090488|cilici de tèxtil}} i {{GEC|0168436|cilici de ferro}}</ref> Els garfins o el teixit hirsut causen molèstia i dolor autoinfligit, utilitzat per certs catòlics per espèrit de mortificació.<ref>{{ref-llibre| urlcapítol = http://www.newadvent.org/cathen/07113b.htm |capítol =Hairshirt|llengua = anglès |títol = [[Catholic Encyclopedia]]}}</ref> El nom prové dels crins rasposos de les [[cabra|cabres]] de [[Cilícia]] que solien utilitzar-se per la seva fabricació. Ja se'n parla al [[Levític]] i a l'[[Èxode]].<ref>{{ref-llibre|nom =Jaume |cognom =Riera i Sans |cognom2= altres| capítol =Glossari| títol =Bíblia del segle XIV: Èxode. Levític|lloc = Barcelona|editorial= Editorial de l’Abadia de Montserrat|data = 2004| pàgina LXXXVII |isbn= 9788484156420}}</ref>
 
Sol usar-se com eina de [[mortificació]] a l'[[Església Catòlica Romana]] per tal d'expiar els seus [[pecat]]s propis o els dels altres, com expiació faç al seu Déus. Els creients hi veuen una manera de participar voluntàriament a la [[Passió de Jesús|passió]] de [[Jesús de Natzaret|Jesús]]. El costum origina al [[{{segle |IV]]|s}}. Quan [[Constantí I el Gran]] va legitimar el [[cristianisme]] i fer-ne una [[Estat confessional|religió d'estat]] les vies vers el [[Màrtir|martiri]] i la [[sant|santedat]] immediata com mostra de devoció van desaparèixer, els devots van cercar altres maneres per demostrar la seva dedicació, com l'[[ascetisme]] extrem, l'auto-flagel·lació i diverses formes de mortificació, com el port del cilici.<ref>{{ref-publicació|nom =Christopher |cognom =Beam |url =http://www.slate.fr/story/16705/jean-paul-2-pape-autoflagellation-catholique-chretien |article =L'église préconise-t-elle l'autoflagellation? Petite histoire de la mortification |llengua = francès|publicació =Slate |data =1 de febrer 2010}} (en català: «L'església, preconitza l'auto-flagel·lació?»)</ref> El seu port per homes i dones era molt generalitzat a Catalunya del XIII al XV segle.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Maranges i Prat|nom=Isidra|títol=La indumentària civil catalana : segles XIII-XV|url=https://www.worldcat.org/oclc/28184052|edició=1. ed|data=1991|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=40-41|isbn=9788472831896}}</ref>
 
El [[jurista]] i escriptor [[València|valencià]] [[Vicent Blasco Ibáñez]] va ser un dels primers per criticar les idees de mortificació del catolicisme espanyol de la seva època que depreciava les ciències positives i que considerava tots els avenços mèdics com bagatel·les per tenir la gent boja i lluny de la fe.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Estelles|nom=Amparo|article=La medicina en la novels socials y valencianes de Blasco Ibañez|publicació=Medicina i historia|llengua=castellà|url=http://www.fu1838.org/pdf/2-2.pdf|exemplar=2|data=maig de 1971|pàgines=II-VI}}</ref> A la seva novel·la ''El intruso'' (1904) cita el cas d'una dona que descuidava la seva [[higiene]] personal i que cada vegada portava amb més retard la seva roba a rentar, amb esquitxos de sang. Ningú no ho entenia fins que van trobar al seu llit «un horrible cinturón de [[Fibra d'espart|esparto]], un cilicio de los más sencillos que fabricaban ciertas monjitas de [[Begoña]]».<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blasco Ibañez|nom=Blasco|títol=El Intruso|llengua=castellà|data=2015 (1904)|editorial=Booklassic|lloc=|pàgines=191|isbn=9789635262397}}</ref> [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Nietzsche]] escriví al ''Crepuscle dels ídols'': «Però atacar les passions per la seua arrel significa també atacar per l'arrel la vida mateixa: la pràctica de l'Església és hostil a la vida ...»<ref>{{ref-llibre|nom = Friedrich Wilhelm|cognom = Nietzsche|enllaçautor =Friedrich Wilhelm Nietzsche |títol =El crepuscle dels ídols (La moral com a contranaturalesa| volum =tom 1}}</ref>