Sefardites: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Plantilla |
||
Línia 23:
Expulsats el [[1492]] pels [[reis Catòlics]] (Isabel i Ferran), els jueus espanyols es van establir al nord d'[[Àfrica]], al sud de [[França]] i, sobretot, a l'antic [[Imperi Otomà]], on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.
És destacable el manteniment de la seva llengua, coneguda com a ''espanyol sefardita'', ''judezmo'', ''haquitia'', ''[[judeoespanyol]]'' o ''[[ladino]]''. El seu origen es troba en l'espanyol de finals del
Malgrat que sovint es parla dels jueus de la [[corona d'Aragó]] com a jueus espanyols, aquests no ho eren ni s'hi sentien. Cal tenir en compte que els jueus parlaven de ''[[Sefarad]]'' referint-se a [[al-Àndalus]] i no pas a la península sencera, des dels Països Catalans fins a Portugal, passant per Castella i els regnes musulmans com el de Granada. Tot i ser molt poc estudiat i conegut, sembla que els jueus de Catalunya i de Mallorca parlaven una llengua coneguda com a ''[[judeocatalà]]''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Miralles i Monserrat |nom=Joan |cognom2=Massot i Muntaner |nom2=Josep |títol=Entorn de la història de la llengua |url= http://books.google.cat/books?id=yHGvqM2ECY8C&pg=PA91&dq=Judeocatal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ei=aDPXUIb0BoSo0AXruICQBA&ved=0CEQQ6AEwAw#v=onepage&q=Judeocatal%C3%A0&f=false | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2001 |pàgines=p.90-91 |isbn=8484153096}}</ref>
|