Maurici (emperador): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Accentuació
Línia 3:
'''Flavi Maurici Tiberi August''' ({{lang-la|Flavius Mauricius Tiberius Augustus}}; {{Lang-el|Φλάβιος Μαυρίκιος Τιβέριος Αὔγουστος}}; [[539]] – [[27 de novembre]] del [[602]]) fou [[emperador romà d'Orient]] des del 582 fins al 602. Fou un destacat general que s'enfrontà a l'[[Imperi Sassànida]] amb èxit i, una vegada emperador, conclogué [[batalla de Gazaka|victoriosament]] la [[guerra romano-persa de 572-591|guerra amb els perses]]. Durant el seu regnat, l'Imperi Romà d'Orient obtingué enormes guanys territorials al [[Caucas]] i, per primera vegada en gairebé dos segles, els romans ja no es veieren obligats a fer pagaments anuals de milers de lliures d'or als perses per mantenir la pau.
 
Durant el seu govern ([[582]] al [[602]]), l'imperi va estar amenaçat per tres fronts: a l'Oest a [[SpaniaSpània]] (on es van perdre els darrers territoris), als [[Balcans]] per la invasió dels àvars, i a l'Est per la guerra amb els perses. L'Estat es va trobar una greu crisi econòmica, que finalment va dur a perdre el suport de l'exèrcit i la seva deposició pel general [[Flavi Focas]].
 
==Orígens==
Línia 43:
 
==Política interna==
El 584 es va perdre [[Còrdova]], la darrera possessió imperial a [[SpaniaSpània]], que va passar a mans dels [[visigots]]. Maurici va reaccionar organitzant els territoris amenaçats de l'Oest en exarcats, creant l'[[exarcat de Ravenna]] (584) i l'[[exarcat d'Àfrica]] (591); el primer serviria per aturar l'avanç dels [[longobards]] i el segon el dels [[àrabs]].
 
En el seu testament repartia l'imperi entre Teodosi i Tiberi els seus dos fills grans; a aquest segon li deixava Itàlia i les illes, el que indica que el [[597]], quan va fer el testament, preparava una expedició per conquerir Itàlia o bé que tenia intenció de crear una [[Tetrarquia]] com la de Dioclecià.