Atanagild: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 3:
== Rei en rebel·lió ==
A la mort d'Àquila I Atanagild fou reconegut rei per tota la noblesa, va ascendir al tron, i probablement va iniciar la guerra contra els
== Guerra contra els
{{Principal|Reconquesta de Spània per l'Imperi Romà d'Orient}}
Les negociacions que van poder desenvolupar-se (març-abril) entre el nou rei i el ''Magister Militum Spaniae'' (Liberi ja havia tornat a Orient el maig del [[553]]) serien conegudes a Constantinoble probablement avançat el mes d'abril o el maig; lògicament s'havia d'esperar una resposta imperial als preacords que s'haguessin obtingut, la qual no podria arribar abans de maig o juny; la decisió imperial segurament ja estava presa i l'enviament d'un exèrcit conquistador potser ja estava en marxa, però va poder comunicar-se qualsevol cosa per guanyar temps; la proclamació de Atanagild potser havia sorprès a [[Justinià I]], que esperava col·locar en el tron a algun menor o noble addicte al qual pogués eliminar-se fàcilment després i annexionar el país mitjançant l'enviament de tropes; ara necessitava temps per fer arribar al país l'exèrcit conquistador; així que Justinià va poder fingir que s'acceptava la retirada i que s'enviava una flotilla per retirar les tropes estacionades en el Sud peninsular; la realitat és que es preparava una expedició de certa importància, que inicialment havia d'estar destinada a combatre de Atanagild per assegurar la completa submissió del Regne Visigot (doncs la resta del regne, llevat d'algunes resistències menors, ja hauria d'haver estat assegurat) i que anava a utilitzar-se per ocupar tota la Península. Es necessitarien uns quants mesos per equipar una flota i un exèrcit que acudís a Hispània, ja no per ajudar a un rebel o un rei, sinó definitivament per ocupar el regne valent-se del cap de pont existent.
Com fins a l'any [[554]] els recursos militars s'havien destinat bàsicament a Itàlia, l'expedició no començaria a equipar-se fins a principis del [[555]]. L'expedició sortiria cap a [[Hispània]] el maig o juny, i arribaria el juny o juliol; mentrestant els
A l'arribada de la flota els
Els
Des Cartagena es van estendre pel districte de [[Bastetània]], ocupant probablement [[Baza]] (Basti) o almenys part del seu territori, i sens dubte altres ciutats. La presa de Bastetania es realitzaria segurament mitjançant la confluència de les forces desembarcades a l'Oròspeda (costa de la Cartaginesa) i les forces que avançaven des de la Bètica oriental (Màlaga i potser Abdera). Però les forces de Atanagildo sembla que van aconseguir aïllar les forces gregues de Cartago Nova de les que van operar a Màlaga i la zona de l'Estret, perquè la zona entre Baza i Màlaga, amb ciutats com Abdera ([[Adra]]), Acci ([[Guadix]]), Iliberis ([[Granada (Andalusia)|Granada]]) no consta que mai estigués en mans
== Còrdova ==
Bizanci va buscar nous aliats. Conseqüència del canvi de situació seria que els
L'interior de la Bètica seguia a poder d'un o diversos governs locals liderats per terratinents hispà-romans, que probablement mai s'havien sotmès del tot als gots (de fet encara que els terratinents es mostraven hostils als gots sobretot per motius econòmics, una vegada consolidat el domini d'aquests sembla que en general els eren favorables; així per exemple a la Tarraconense els propietaris van ser hostils fins al [[506]], i l'hostilitat continuaria larvadamente fins i tot uns anys, però cap al [[541]] els gots semblen haver comptat ja amb el suport dels terratinents hispà-romans de la província, sense que influís el fet que els visigots fossin arrians, devent-se probablement a motius econòmics).
Probablement els cordovesos es van tornar massa perillosos. Sembla que el [[566]] (o més probablement abans) es van estendre cap a [[Sevilla]] i potser la van ocupar militarment o van afavorir una rebel·lió local bé de terratinents hispà-romans o bé d'alguns nobles visigots ressentits. És segur que el 566 la ciutat de Sevilla havia escapat del control del rei. El Cronicó Cesaraugustà explica que Atanagild va realitzar repetits atacs contra Còrdova entre el 566 i el [[567]] i que així mateix va atacar Sevilla que va ser presa. No se sap qui dominava a la ciutat, però és possible que directament o indirectament els
== El Tractat de pau: naixement de la província de Spània ==
La possessió de Sevilla és determinant per establir que moment es va signar un tractat, (''pacta'') que se sap que existeix, entre Atanagild i Justinià, i que és el títol jurídic de la província
La data més probable és vers el [[560]], el que explicaria que entre aquesta data (aproximadamente) i l'inici del regnat de Leovigild no hi hagués enfrontaments entre visigots i
Contra aquesta data tampoc juga el fet que el [[599]], al perdre Recared alguns territoris, i sol·licitar per mediació del Papa una còpia del tractat (l'exemplar dels visigots s'hauria perdut i l'exemplar imperial se suposa destruït en un incendi accidental segurament el [[564]] o el [[565]]), el Papa li respongué que desistís d'això, ja que, en cas d'aparèixer el tractat, fins i tot amb les presumptes conquistes
Fixada la frontera exacta entre el Regne Visigot i la província de Spania, Còrdova (aliada formal o tàcitament a Bizanci) quedava abandonada a la seva sort. És probable que intentessin que d'alguna forma seguís l'agitació, i promoguessin o recolzessin algun tipus de rebel·lió a Sevilla; en canvi no és probable que poguessin ocupar militarment la ciutat, doncs encara que els cordovesos havien demostrat el seu valor i coratge, i havien combatut bé contra Àquila I (i van tornar a fer-ho després contra Atanagild), no sembla que tinguessin capacitat militar per prendre una ciutat emmurallada i segurament ben defensada (uns anys després Leovigild va tardar diversos mesos a prendre-la i va haver de recórrer a un setge estricte) llevat que l'haguessin ocupat en una traïció, un cop de sort o una sorpresa inaudita, o bé haguessin comptat amb la col·laboració dels
Els successos de Sevilla tingueren lloc vers el 565 i sorprengueren a Atanagild que potser a causa d'ells no va poder organitzar una expedició contra Còrdova. No obstant això aquesta expedició es portà a terme a l'any següent, perquè se sap que el [[566]] i el [[567]] va combatre contra Còrdova. El que no se sap és si ja estava en la seva ment l'expedició, o aquesta es va decidir després de la perduda de Sevilla. El fet cert és que el 566 probablement, Sevilla va ser presa per Atanagild, i es va combatre contra els cordovesos (no sabem si a Còrdova ciutat), i el [[567]] es va tornar a lluitar contra els cordovesos, i és probable que fos atacada la mateixa ciutat de Còrdova. Ni Còrdova ni Sevilla van poder comptar ja amb la protecció
== Relacions amb els francs ==
| |||