Josep Maria Bosch i Aymerich: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules |
ampliació |
||
Línia 1:
{{inacabat | Noemiroig}}
Discussió
{{Infotaula persona
| data_naixement = [[1917]]
Linha 9 ⟶ 11:
| ocupacio = Arquitecte i empresari
}}
'''Josep Maria Bosch i Aymerich'''
== Biografia ==
Va néixer a Girona el 18 de setembre de 1917, fill d'un advocat dedicat a la indústria minera i d'una pubilla de [[Castelló d'Empúries|Castelló d'Empuries]].<ref name="carbo">{{ref-notícia |cognom=Carbó |nom=Julio |títol=Muere Josep Maria Bosch Aymerich, el empresario que intercedió para que Seat se instalara en Barcelona |publicació=El Periodico de Catalunya |url=https://www.elperiodico.com/es/economia/20150217/muere-josep-maria-bosch-aymerich-del-empresario-que-intercedio-para-que-seat-se-instalara-en-barcelona-3944737 |consulta=30 gener 2020}}</ref> La seva infància es va veure truncada per la mort del seu pare i el seu germà Ramon a les mans dels milicians de la FAI a la Guerra Civil.<ref name="aymeric">{{ref-notícia |cognom=Aymeric |nom=Ramon |títol=Inclasificable |url=https://www.lavanguardia.com/obituarios/20150220/54427453978/josep-maria-bosch-aymerich-inclasificable.html |consulta=30 gener 2020}}</ref> Es va graduar en Enginyeria Industrial amb premi nacional fi de carrera a Barcelona <ref name="carbo" />.
L'any 1944 recala a l'[[Instituto Nacional de Industria]] espanyol (INI) i es enviat com a delegat de l'Institut a Estats Units, on decideix realitzar un màster a l'[[Institut Tecnològic de Massachusetts]] (MIT)<ref name="cordero">{{ref-notícia |cognom=Cordero |nom=Dani |títol=José María Bosch Aymerich, ingeniero visionario |publicació=El País |url=https://elpais.com/economia/2015/02/21/actualidad/1424477010_051254.html |consulta=30 gener 2020}}</ref>, essent el primer espanyol a titular-hi i on va assistir a les classes magistrals que impartien arquitectes de la talla d'[[Alvar Aalto]], [[Le Corbusier]] o [[Walter Gropius]].<ref name="aymeric" />
Al seu retorn dels Estats Units, obté el doctorat en Enginyeria i en Arquitectura.<ref name="carbo" /> i guanya per concurs el lloc de director tècnic industrial de la [[Zona Franca de Barcelona]], va incidir en la decisió d'ubicar a Barcelona la primera fàbrica de la SEAT, malgrat l'oposició de l'aleshores director general de l'empresa, l'enginyer José Ortiz Echagüe, que era partidari de portar la fàbrica a Bilbao.<ref name="aymeric" />
Conjuntament amb el doctor [[José María Poal]], va fundar l'[[Institut d'Estudis Nord-americans]] l'any 1951.
El 1953, Espanya va signar un acord amb els Estats Units que posava fi a l'aïllament internacional de el règim franquista i que permetia l'establiment de bases aèries a la Península. Ell es va encarregar del seu disseny i el seu estudi d'arquitecte i enginyer va passar a comptar amb tres-cents colaboradors . Arran dels seus contactes als Estats Units va invertir en la Planning Research Corporation, encarregada de la construcció de ciutats petrolíferes a l'[[Orient Mitjà]] <ref name="cordero" />. L'any 1956 va projectar un gratacel de 40 plantes per al triangle de la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça de Catalunya]] de Barcelona i malgrat que va obtenir varis premis, no es va arribar a materialitzar a causa de la polèmica que va generar i l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona<ref name="carbo" />. També va presentar un projecte per al túnel de Vallvidrera, que si bé el seu en concret no va guanyar, va ajudar a que més endavant es dugués a terme.<ref name="aymeric" />
Durant la dècada de 1970, va aixecar una urbanització als afores de Madrid a [[La Moraleja]] ([[Alcobendas]]) que replicava el que s'ha après de [[William Levitt]], inspirador del concepte urbanístic 'suburb', i amb el que es va associar per crear una subsidiària de Levitt & Sons, el Grup Levitt-Bosch Aymerich <ref name="serra">{{ref-notícia |cognom=Serra |nom=Catalina |títol=Arquitecte amb visió americana |publicació=Ara |url=https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Arquitecte-visio-americana_0_1308469159.html |consulta=30 gener 2020}}</ref>. el 1967 va crear l'estació d'esquí de Masella, que, juntament amb diversos hotels i propietats immobiliàries, controlava a través de la branca turística de el Grup Levitt-Bosch Aymerich; aquesta empresa ha construït més de 5000 habitatges i a data de 2013 presentava una activitat immobiliària important a Manchester i en Londres.<ref name="angles">{{ref-notícia |cognom=Anglés |nom=Marisa |títol=José María Bosch Aymerich: "Me quedé un trozo de las obras que hice" |publicació=Expansión |url=https://www.expansion.com/2013/05/07/catalunya/1367920114.html |consulta=30 gener 2020}}</ref> Bosch va ser conseller de l'asseguradora [[Catalana Occident]] i de [[Banc de Madrid]] i va arribar a dirigir vàries empreses tant a Espanya com a l'estranger <ref name="serra" />.
== Obres ==
| |||