Modernisme català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 83.39.198.253. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Reptil Parc Guell Barcelona.jpg|miniatura|'El drac' del [[Parc Güell]], obra d'[[Antoni Gaudí]] ]]
El '''modernisme català''' va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una [[cultura]] moderna i nacional. Es desenvolupà a [[Catalunya]], i de forma especial a [[Barcelona]], al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament [[1885]] i [[1920]].
el modernisme català no va ser tan sols un estil arquitectònic i decoratiu caracteritzat per les formes curvilínies, extretes de la flora i en general de la natura. En realitat aquest modernisme és només una part del significat del nom, coneguda fora de Catalunya com a ''[[Art Nouveau]]'', ''Modern Style'' o ''Glasgow Style'', ''Jugendstil'', ''[[Sezession]]'', ''Liberty'', etc. El que va començar-se a anomenar ''modernisme'', a Catalunya, eren les [[arts]] –incloses [[literatura modernista|literatura]] i [[música]]– més noves, més ''modernes'', que van aparèixer al final del {{segle|XIX}} i van continuar els primers anys del segle XX. Era l'art més semblant a les tendències més modernes aparegudes a Europa. Així, tan modernista era un pintor que s'acostava al [[simbolisme]] com un altre que seguia l'[[impressionisme]] o un escriptor seduït pel [[naturalisme]]. Si sonaven a ''modern'' eren, en conseqüència, ''modernistes''.<ref name="culturcat">{{citar ref |títol =Pintura i escultura en el modernisme |editor =Generalitat de Catalunya |obra =Culturcat |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=860f110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = 21/10/2012 }}</ref>▼
Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva [[arquitectura]], que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una [[Catalunya]] moderna.<ref name="arquitectura">{{citar ref |títol =Arquitectura modernista |editor =Generalitat de Catalunya |obra =Culturcat |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ec3f110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = 14/10/2012 }}</ref>
▲Tot i això, el modernisme català no va ser tan sols un estil arquitectònic i decoratiu caracteritzat per les formes curvilínies, extretes de la flora i en general de la natura. En realitat aquest modernisme és només una part del significat del nom, coneguda fora de Catalunya com a ''[[Art Nouveau]]'', ''Modern Style'' o ''Glasgow Style'', ''Jugendstil'', ''[[Sezession]]'', ''Liberty'', etc. El que va començar-se a anomenar ''modernisme'', a Catalunya, eren les [[arts]] –incloses [[literatura modernista|literatura]] i [[música]]– més noves, més ''modernes'', que van aparèixer al final del {{segle|XIX}} i van continuar els primers anys del segle XX. Era l'art més semblant a les tendències més modernes aparegudes a Europa. Així, tan modernista era un pintor que s'acostava al [[simbolisme]] com un altre que seguia l'[[impressionisme]] o un escriptor seduït pel [[naturalisme]]. Si sonaven a ''modern'' eren, en conseqüència, ''modernistes''.<ref name="culturcat">{{citar ref |títol =Pintura i escultura en el modernisme |editor =Generalitat de Catalunya |obra =Culturcat |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=860f110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = 21/10/2012 }}</ref>
Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tot [[Europa]] (el ''[[Modernisme]]''), a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. Tractava de recuperar la cultura catalana unida a una ferma voluntat de modernitzar el país.<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/5189.htm Arquitectura modernista catalana], El Arte y Cultura en Español, Junta de Castilla y León {{es}}</ref> L'arquitectura, l'escultura, la pintura i les arts decoratives catalanes van trobar la seva compatibilitat en l'[[Art Nouveau]], i la concordança amb el que necessitava la cultura i art català (completar la creativitat iniciada a la Renaixença), i la societat catalana (reafirmar la seva modernitat transformant-se). De mans d'arquitectes catalans, aquest estil té, a més a més, exemples notables a ciutats com ara [[Comillas]], [[Novelda]], [[Astorga]], [[Melilla]] o [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]], tenint com a fites significatives l'[[Exposició Universal de Barcelona (1888)]] i l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)]].
Linha 23 ⟶ 27:
A finals del segle XIX, producte de la [[industrialització]], a tota Europa hi havia un debat intel·lectual respecte a mantenir les idees academicistes clàssiques (que havien tingut al [[Neoclassicisme]] el darrer exponent), i aquelles que incidien en una modernitat innovadora, experimental i agosarada paral·lela a l'economia industrial i l'aprofitament de nous materials.
La [[burgesia]] industrial i rural catalana, en les últimes dues dècades del {{segle|XIX|s}} i el primer quart del [[s. XX]], va trobar una via de representació amb l'arquitectura modernista. Aquest moviment es va significar per una renovació artística paral·lela a altres arts contemporànies, la recerca de noves expressions formals i la voluntat de situar-se en una modernitat a altura europea. Tenia similituds conceptuals i estilístiques amb les diverses variants de l'anomenat ''[[Art Nouveau]]'' (Art Nou) que es desenvolupa a Europa durant el mateix període. Els centres artístics van ser ciutats que tradicionalment es trobaven a la perifèria dels grans moviments culturals ([[Glasgow]], [[Brussel·les]], [[Nancy]], [[Viena]] i en menor mesura [[París]]).<ref name="arquitectura"
A Catalunya, el procés es va veure accentuat per tres aspectes més: la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] ([[1833]] - [[1880]]), la necessitat evolutiva de regeneració social i política, i l'ampliació urbanística de moltes ciutats ([[Girona]], [[Tarragona]], [[Reus]], [[Sabadell]], [[Terrassa]], [[Mataró]], i en concret l'[[Eixample de Barcelona]] des de [[1859]]).
| |||