Nicèfor III Botaniates: diferència entre les revisions

'''Nicèfor Botaneiates''' (Νικηφόρος Βοτανειάτης, ''NikephórosNikiforos BotaneiátesBotaniatis'') fou emperador romà d'Orient —'''Nicèfor III''' —per un període curt, del [[1078]] al [[1081]]. Després d'haver estat un general distingit, es va proclamar ell mateix emperador aprofitant la feblesa de l'emperador [[Miquel VII]]. Ell tampoc no va tenir prou suport per mantenir-se en el poder quan el va deposar [[Aleix I Comnè]].

Les seves maneres brutals, la seva ingratitud, i la seva disbauxa, van provocar nombroses revoltes en els tres anys que va governar. Les principals rebel·lions foren les de [[Basiliaci]] (''Basiliacius'') que fou derrotada al [[Vardar]] per [[Aleix I Comnè|Aleix Comnè]]; la de [[Constantí Ducas]]; i la de [[Nicèfor Melissè]]. Aquest darrer encara lluitava quan els dos Comnè, Aleix i Isaac foren obligats a deixar la cort perquè estava gelós de la popularitat d'aquests germans.{{sfn|Canduci|2010|p=276}} Aleix, amb el suport de les dames de la cort, va aconseguir tornar a Constantinoble, va iniciar una nova revolta i fou proclamat emperador.<ref>Anna Comnè, ''[[L'alexíada|L'Alexíada]]'' 2.5.6</ref> Incapaç de resistir més revoltes, Nicèfor va proposar a Melissè d'abdicar en favor seu, però Aleix Comnè el va obligar aviat a fer-ho al seu favor i fou proclamat emperador ([[1 d'abril]] del [[1081]]). Nicèfor va haver d'esdevenir monjo sota l'austera regla de Sant Basili i va morir no massa temps després.{{sfn|Kazhdan|1991|p=1479}}