Patxi Biskert Manterola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 7:
Participa activament com [[Moviment sindical|sindicalista]] i es fa membre d'[[ETA político-militar]]. Detingut en 1972, va passar tres anys en la presó, de la qual va sortir en 1975. Va participar en l'organització de la [[fuga de Segòvia]].<ref>[http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/bisquert-manterola-patxi/ar-14748/ Patxi Bisquert] a Auñamendi Eusko Entizklopedia</ref>
 
En 1981, els productors de la pel·lícula ''[[La fuga de Segovia]]'' d'[[Imanol Uribe]], que narra la fugida real d'un grup de presos de [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] en 1976, li van oferir un dels papers protagonistes, ja que Bisquert havia col·laborat en l'organització de la fugida. D'aquesta manera, Patxi Bisquert, que no havia tingut fins llavors relació amb el cinema, va començar una carrera d'actor, que va compaginar amb la seva vocació inicial, vinculada amb el món del caseriu basc, encara que actualment resideix en un entorn rural [[Galícia|gallec]] en plana [[Ribeira Sacra]] [[OrenseProvíncia d'Ourense|orensanaourensana]].<ref>[https://elpais.com/diario/2008/07/22/galicia/1216721901_850215.html El cine gallego de 'Tasio'. Patxi Bisquert se hace hostelero en el rural de Ourense y debuta como director], El País, 22 de juliol de 2008</ref>
 
Després d'aquest primer paper, va actuar a ''[[La conquista de Albania]]'' d'[[Alfonso Ungría]] (1983) i ''[[Akelarre (pel·lícula)|Akelarre]]'', de [[Pedro Olea]] (1984). La seva consagració com a actor li arribaria aquest mateix any amb el seu paper protagonista a ''[[Tasio (pel·lícula)|Tasio]]'', de [[Montxo Armendáriz]], pel que fou candidat al [[Fotogramas de Plata al millor actor de cinema]].<ref>[https://elpais.com/diario/1984/03/28/ultima/449272808_850215.html Patxi Bisquert Un metalúrgico ex militante de ETA, última revelación del cine vasco], El País, 28 de març de 1984</ref> En total ha participat en una trentena de pel·lícules.