|
| conjuge = [[Urraca I de Castella]]
}}
'''Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó''', nascut '''Alfons Sanxes''' ([[Jaca]], [[1073]] - [[Poleñino]], [[1134]])<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 27; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}</ref> fou [[rei d'Aragó]] i [[rei de Pamplona|Pamplona]], [[comte de Ribagorça]] i de [[comte de Sobrarb|Sobrarb]] ([[1104]]-[[1134]]) i [[rei de Castella|rei consort de Castella]] ([[1109]]-[[1114]]). El sobrenom li venia per les nombroses campanyes contra els musulmans que li permeteren expandir Aragó cap al sud a través de la vall de l'Ebre.<ref name="Diccionari"/>
Alfons I d'Aragó (c. 1073-Poleñino, Aragó, 7 de setembre de 1134), 1 anomenat el Bataller, va ser rei d'Aragó i de Pamplona entre 1104 i 1134. Fill de Sancho Ramírez (rei d'Aragó i de Pamplona entre 1063 i 1094) i de Felicia de Roucy, va ascendir a el tron després de la mort del seu germanastre Pedro I.
Va destacar en la lluita contra els musulmans i va arribar a duplicar l'extensió dels regnes d'Aragó i Pamplona després de la conquesta clau de Saragossa. Temporalment, i gràcies al seu matrimoni amb Urraca I de Lleó, va governar sobre Lleó, Castella i Toledo i es va fer dir entre 1109-1114 «emperador de Lleó i rei de tot Espanya» o «emperador de totes les Espanyes», 2 fins que l'oposició nobiliària va forçar l'anul·lació de el matrimoni. Els ressons de les seves victòries van traspassar fronteres; en la Crònica de Sant Joan de la Penya, de l'segle XIV, podem llegir: «clamabanlo don Alfonso batallador perquè en Espayna no ovo tan bon cavaller que veynte nou batalles va vèncer» .3 Les seves campanyes el van portar fins a les ciutats meridionals de Còrdova, Granada i València ia infligir als musulmans severes derrotes a Valtierra, Cutanda, Arnisol o Cullera.
A la seva mort, i en el que és un dels episodis més controvertits de la seva vida, va llegar els seus regnes als ordes militars, el que no va ser acceptat per la noblesa, que va triar al seu germà Ramir II el Monjo a Aragó ia García Ramírez el Restaurador a Navarra, dividint així el seu regne.
== Orígens familiars ==
Fill segon del rei [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]] i de la seva segona muller, [[Felicia de Roucy]]. Fou el germanastre del rei [[Pere I d'Aragó]], a qui va succeir,<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 27; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}</ref> i del futur rei [[Ramir II d'Aragó|Ramir el Monjo]], qui el va succeir per voluntat de la noblesa aragonesa.
<center>{{ahnentafel-compact5
|
