Revisió del 00:20, 31 gen 2020 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m bot: -fins arribar +fins a arribar ← Edició anterior		Revisió del 06:20, 31 gen 2020 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m bot: -liders +líders Edició següent →
Línia 23: El 1967-68 en col·laboració amb el [[Exèrcit Revolucionari del Poble de Zimbabwe\|Zimbabwe People's Revolutionary Army]] (ZIPRA) emprengué noves operacions per la infiltració d’operatius formats del MK a Sud-àfrica d’acord amb el concepte de guerra de guerrilles amb base rural. Aquesta nova campanya, anomenada Sipolilo, fou també fallida. Molts efectius es van veure obligats a traslladar-se a Botswana i altres van haver de retirar-se a Zàmbia després de trobar dificultats considerables, particularment la manca de bases entre la població. Després de la fallida de les campanyes de Wankie and Sipolilo, [[Chris Hani]] i 6 altres comandants del MK que havien participat i sobreviscut en les campanyes guerrilleres, emergint com a nous ~~liders~~líders del moviment, feren arribar al lideratge de l'ANC un memoràndum, conegut com el ''Memoràndum Han''i, molt crític amb el Consell Executiu Nacional de l'ANC i la direcció empresa per l'MK per [[Joe Modise]] i al desconnexió del conjunt del moviment amb la població des de la caiguda de la direcció de Rivonia. El [[1969]], el MK redefiní la seva estratègia militar en la conferència de Morogoro (Tanzània). L'ANC va prendre la decisió de canviar l’enfocament d’enviar grups armats de quadres al país per provocar la guerra de guerrilles de tipus rural i, en canvi, va emfatitzar que calia un període de reconstrucció política dins del país, necessari ja que el desenvolupament amb èxit de la lluita armada depenia de la mobilització política i forta d'estructures clandestines. La lluita militar es considerava que només formava part i es guiava d’una estratègia política més àmplia per garantir que la batalla contra l’apartheid es pogués lluitar en tots els fronts possibles, i no només un exèrcit o guerrilla sinó tots els oprimits per l’apartheid: "Quan parlem de lluita armada revolucionària, estem parlant de lluita política mitjançant mitjans que inclouen l’ús de la força militar (...) És important remarcar-ho perquè el nostre moviment ha de rebutjar totes les manifestacions del militarisme que separa la lluita dels pobles armats de la seva context polític", declarava l'MK en els seu document d'Estratègia i Tàctiques, que també donava molta importància a la lluita en l'àmbit internacional.

Umkhonto We Sizwe: diferència entre les revisions