|
== Història ==
== Isola di San Michele ==
Segons la tradició, la història de l'illa de San Michele va començar al segle X, quan les famílies Briosa i Brustolana hi van constuirconstruir una esglèsiaesglésia dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Sempre segons la llegenda, un temps després hi hauria viscut com a ermità Sant Romuald, fundador de l'orde de la Camàldula.
AlEl 1212, el capitoli de Torcello va concedir l'esglesiaesglésia als camaldulesos. El temple va ser renovat i reconsagrat lanyl'any 1221. Es va construir un monestir anexeannexe. Als voltants del 1300 la Seu Apostòlica li va concedir el títol de d'abadia. A la segona meitat del segle XV, l'abad Pietro Donà va encarregar al famós arquitecte Mauro Codussi la reconstrucció del complexecomplex.
Amb el temps, es van realitzar altres inervencionsintervencions, com ara la construcció dels claustres "grande" (a partir del 1501 i atribuitatribuït a Giovanni Buora), "della foresteria" (1523-1526), "della cappella Emiliani" (a parir del 1528, per Guglielmo Bergamasco) i "della cavana" (1575).
L'any 1810, les lleis napoleòniques van colpir l'abadia de San Michele: la comunitat va ser disoltadissolta i els bensbéns confiscats. Amb l'arribada dels austriacsaustríacs, el complexecomplex va ser destinat a presó política fins al 1829, any en el quequual va ser donat a l'orde dels frares menors conventuals que l'han gestionat fins ara.
== Isola di San Cristoforo ==
Al sud de San Michele, si trobava l'illa de San Cristoforo. D'aquesta, més petita que la de San Michele, hi hanha notícies a partir del 1332, quan hi va ser construitconstruït un molí de vent. Alguns anys mesmés tard, el propietari era un petit hospici dedicat als sants Cristòfor i Onofre.
Ja al segle XV, l'illa era abandonada i el dux Francesco Foscai, alel 1424 va donar l'hospici a Giovanni Brunacci, de l'orde del SantissimSantíssim Salvador perquè el recuperés. El 1435, el van succeir els agustins del monestir de Monteortone, que van reconstruir l'esglèsiaesglésia.
== Cementiri ==
L'any 1807, el complexecomplex de San Cristòforo va ser tancat i els frares van ser transferits a Santo Stefano. Tots els edificis de l'illa van ser demolits seguint l'edicte de Saint Cloud, que estipulava que el lloc seria dedicat per contenir-hi un cementiri. L'illa es va envoltar de muralles i s'hi va consruirconstruir una capella ortogonal.
El 1818, per augmentar l'extensió del cementiri, la comuna de Venècia va adquirir l'illa de San Michele als austriacsaustríacs. El 1835 es va aprovar el projecte d'ampliament i el 1839 les dues illes es van unir enterrant l'estret canal que les separava.
El cementiri conté 7 tombes de guerra de la [[Primera Guerra Mundial]] d'agents i mariners de la [[Royal Navy]] i la [[marina mercant]] britaniquesbritániques.<ref name="cwgc">[http://www.cwgc.org/find-a-cemetery/cemetery/70565/VENICE%20(SAN%20MICHELE)%20CEMETERY] CWGC Cemetery Report.</ref>
Entre els enterrats al cementiri de l'illa hi ha [[Ígor Stravinski|Igor Stravinsky]], [[Joseph Brodsky]], Jean Schlumberger, [[Christian Andreas Doppler|Christian Doppler]], Frederick Rolfe, Horatio Brown, [[Serguei Diàguilev|Sergei Diaghilev]], [[Ezra Pound|Ezra Lliura]], [[Luigi Nono]], Catherine Bagration, Franco Basaglia, Paolo Cadorin, Zoran Mušič, [[Helenio Herrera Gavilán|Helenio Herrera]], Emilio Vedova, i Salvador de Iturbide y Marzán. El cementiri encara és utilitzat actualment.
| 