Santiago Nadal i Gaya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
#1Lib1Ref |
||
Línia 9:
| mitjans = [[La Vanguardia]], [[Destino (revista)|Destino]], [[ABC (diari)|ABC]]
}}
'''Santiago Nadal i Gaya''' ([[Lleida]] [[1909]] - [[Barcelona]] [[1974]]) fou un periodista [[Catalans|català]], germà d'Eugenio, Carlos i [[Joan Manuel Nadal i Gaya]].<ref>{{Ref-web|títol=Santiago Nadal i Gaya {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0045241.xml|consulta=2020-02-03}}</ref>
Es llicencià en Dret a la [[Universitat de Barcelona]], militant de Renovació Espanyola des de l’adolescència, fou membre del grup monàrquic català [[Peña Blanca]]. Quan esclatà la [[guerra civil espanyola|Guerra Civil espanyola]] fou perseguit amb amenaces de mort per milicians de la [[FAI]] i empresonat. Va escapar a [[Itàlia]] el 1936. Des d'allí passà a l'Espanya "nacional" i s'enrolà en l'exèrcit franquista. Més tard, dirigí els diaris [[El Correo Español-El Pueblo Vasco]] i ''Nueva Rioja''. Es comptà entre el grup de falangistes catalans que fundaren, a Burgos, la revista [[Destino (revista)|Destino.]] Ja el 1931 va donar suport a grups d'extrema dreta que van participar en el cop d'estat, el 1939 escrivia articles abrandats a favor del règim.<ref>[https://www.regio7.cat/cultures/2017/10/17/gent-que-veia-franquisme-mal/439190.html]</ref>
Línia 15:
A partir de 1939, conclosa la guerra civil i retornat a Barcelona, fou redactor d' Estranger del diari [[La Vanguardia|La Vanguardia Española]]<ref>[http://comunidad.lavanguardia.es/component/20090209/732882/un-luchador-por-la-democracia.xhtml Els articles de Santiago Nadal a La Vanguardia]</ref> i de la revista [[Destino (revista)|Destino]]. Així, durant la Segona Guerra Mundial, sostingué una clara posició aliadòfila, a pesar del control de la premsa pel Règim franquista.
Un article de Nadal ("''Verona y Argel"'') publicat a [[Destino (revista)|Destino]] el 1944 sobre els assassinats polítics a Itàlia i l' Algèria francesa, fou causa del seu empresonament per ordre del governador civil de Barcelona, [[Antonio de Correa y Veglison]]. Fou alliberat per la intervenció de [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]] i l'alcalde de Barcelona, [[Miquel Mateu i Pla]]. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, com redactor en cap de la Secció d' Estranger, va contribuir activament a que La Vanguardia Española adoptès una clara posició aliadòfila. En acabar la [[Segona Guerra Mundial]], per premiar la seva posició pro-aliada, fou condecorat pel Govern britànic i i el Govern francès.<ref>{{Ref-web|títol=El primer periodista empresonat pel franquisme {{!}} Col·legi de Periodistes de Catalunya|url=https://www.periodistes.cat/capcalera/el-primer-periodista-empresonat-pel-franquisme|consulta=2020-02-03}}</ref>
Des de l' època de la Guerra Mundial, que va començar el 1939, Nadal va adoptar una clara posició de defensa de la monarquía constitucional, critica amb el franquisme. Aquesta posició li va suposar suspensions de les seves conferències o supressió d' alguns dels seus articles.
| |||