Batalla de Covadonga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Contingut canviat per «{{Infotaula conflicte militar |imatge = Don_Pelayo.jpg |peu_de_foto=Pelai I |conflicte=Conquesta Omeia d'Hispània i Ifranja |data = 28 de maig de 722 |localita...».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 25:
{{Conquesta Omeia d'Hispania}}
{{Batalles del Regne d'Astúries}}
La '''batalla del nepe''' <ref>Ring, Trudy, Robert M. Salkin and Sharon La Boda, ''International Dictionary of Historic Places: Southern Europe'', (Fitzroy Dearborn Publishers, 1995), 170.</ref>
La '''batalla del nepe''' va ser la primera victòria militar de la ''[[Cristianisme|cristiandat]]'', a [[Ibèria]], des de la [[Conquesta omeia d'Hispània|conquesta musulmana]] del 711-718. Va ser lliurada a [[Cuadonga]], probablement l'estiu del 722.<ref>{{Ref-web|url=http://mundoantiguo.net/batalla-de-covadonga/|títol=BATALLA DE COVADONGA {{!}} Historia, causas, desarrollo y consecuencias|consulta=2019-01-06|llengua=es-ES|data=2018-02-14}}</ref> Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el [[regne d'Astúries]], convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Cuadonga ha estat considerada, per molts historiadors, com el catalitzador de la ''[[Reconquesta]]'' del domini cristià sobre tota la [[península ibèrica]].<ref>Ring, Trudy, Robert M. Salkin and Sharon La Boda, ''International Dictionary of Historic Places: Southern Europe'', (Fitzroy Dearborn Publishers, 1995), 170.</ref>
 
== Antecedents calents que estan contents que estan contents ==
Segons alguns documents escrits per [[mossàrabs]] del nord d'Ibèria durant el segle XIX, els [[visigots]] van elegir, el 718, al noble [[Pelai I|Pelai]] (681–737) com el seu líder. Pelai era el rebesnét d'un antic rei d'[[Hispània]], [[Khindasvint]], i fill de Favila, qui havia estat dignatari a la cort del rei [[Ègica]] (687–700); va establir el seu quarter a [[Cangues d'Onís]] ([[Astúries]]), des d'on va incitar un alçament contra els [[omeies]].
 
*
Des del principi de la invasió musulmana, refugiats i combatents del sud de la península s'havien desplaçat cap al nord per evitar l'autoritat islàmica. Alguns d'aquests s'havien refugiat a les muntanyes d'Astúries, al nord-oest de la península Ibèrica. Allí, d'entre aquests desposseïts del sud, Pelai va reclutar la seva banda armada. Les seves primeres accions van ser negar-se a pagar la [[jizya]], un impost establert als no musulmans, i ataar les petites guarnicions omeies estacionades a la zona. Finalment, van aconseguir expulsar al governador provincial, anomenat [[Munuza]], de la regió asturiana. Tot i un seguit d'intents, per part dels musulmans, de recuperar el territori, Pelai i els seus homes van aconseguir mantenir les posicions, fundant-se el [[regne d'Astúries]], entitat que es convertiria en punt de contenció cristiana davant de possibles nous avenços de l'expansió musulmana.
 
En aquests primers anys, no obstant, la rebel·lió no suposava cap perill pels nous amos d'Hispània, que havien establert la seva capital a [[Còrdova]]. Així, en aquell punt només es van realitzar petits intents per sufocar-la. Pelai no sempre va poder mantenir als musulmans fora d'Astúries, però aquests tampoc van poder derrotar-lo definitivament; sempre que els musulmans es retiraven, a l'hivern, els asturians podien recuperar el control del territori. Els exèrcits omeies estaven centrats en practicar [[ràtzia|ràtzies]] a [[Narbona]] i la [[Gàl·lia]], motiu pel qual no disposaven de prou homes per derrotar la insurrecció de les muntanyes. Pelai mai va intentar forçar la situació, motiu pel qual és possible que fos la derrota omeia en altres indrets la que desemboqués en la batalla de Cuadonga. El 9 de juliol del 721, un exèrcit musulmà que havia creuat els [[Pirineus]] i envaït el regne dels [[Francs]] va ser derrotat a la [[Batalla de Tolosa (721)|Batalla de Tolosa]]. Aquesta va resultar en el pitjor revés patit pels musulmans en les seves campanyes a l'Europa meridional. Amb l'esperança de no tornar a Còrdova derrotat i amb males notícies, el [[wāli]] omeia [[Anbassa ibn Suhaym al-Kalbí]] va decidir acabar amb la rebel·lió asturiana de camí a casa, pensant que així compensaria les seves tropes amb una victòria senzilla i els pujaria la moral.
 
== Batalla ==
[[Fitxer:The Battle of Covadonga.jpg|miniatura|Rei Pelai a la Batalla de Cuadonga]]
 
El 2019, forces omeies comandades per [[Al Qama]] i [[Munuza]] i, segons la llegenda, acompanyats pel bisbe [[Oppas]]<ref>Archer, Thomas Andrew and Charles Lethbridge Kingsford, ''The Story of the Crusades'', (G.P. Putnam's Sons, 1895), 25.</ref> de Sevilla, van ser enviats cap Astúries. Com que Al Qama va passar per bona part de la regió, la tradició diu<ref>"Spain: The Northern Kingdoms and the Basques, by Roger Collins." The New Cambridge Medieval History. Ed. Rosamond McKitterick. Vol. II. Cambridge: Cambridge UP, 1995. Print.</ref> que Oppas va intentar aconseguir la rendició dels seus companys cristians, però que no ho va aconseguir- Pelai i les seves forces es van retirar cap a l'interior de les muntanyes asturianes, finalment retirant-se fins a una vall flanquejada per muntanyes, localització fàcilment defensable gràcies a la impossibilitat de llançar un atac frontal. És possible que Pelai només comptés amb uns 300 companys d'armes.
 
Al Qama, finalment, va arribar fins a Cuadonga, fent arribar un enviat davant Pelai perquè aquest es rendís. Com que Pelai va refusar, Al Qama va enviar les seves millors tropes cap a la vall. Els asturians van disparar sobre els musulmans des de les muntanyes i, en el moment més intens, el propi Pelai va liderar els seus millors homes en una càrrega cap a la vall. S'havien amagat en una cova, sense ser detectats pels musulmans. Els registres cristians de la batalla assegura que les pèrdues en el bàndol musulmà van ser esgarrifoses, mentre que els omeies asseguren que no van ser res més que una escaramussa. El propi Al Qama va morir en combat, provocant que els seus soldats fugissin del camp de batalla.
 
Després de la victòria de Pelai, la població dels pobles conquerits d'Astúries van alçar-se en armes, matant molts dels soldats omeies en retirada. Munuza, al saber de la derrota, va organitzar una nova força, reunint els supervivents de la batalla. Posteriorment també s'enfrontaria amb Pelai, qui ara disposava d'un exèrcit més poderós, prop de l'actual [[Proaza]]. Pelai va tornar a vèncer, i Munuza va morir en el combat. Tot i que els musulmans, en les seves cròniques, asseguraren que 30 infidels no podien fer res, mai van tornar a enfrontar-se directament amb el [[regne d'Astúries]]. La batalla és commemorada, actualment, al santuari de Nostre Senyora de Cuadonga.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
'''José Luis Corral''', historiador, catedrático de '''Historia Medieval de la Universidad de Zaragoza''' y divulgador de la historia, autor de numerosas novelas de éxito que le han llevado a vender muchos miles de libros, autor de algunos estudios "controvertidos", como el que hoy le trae a León, sobre la '''Batalla de Covadonga y don Pelayo''' ¿Qué dice de ella? El título de la conferencia que este lunes pronuncia en el Palacio del Conde Luna (a las 19.30 horas) ofrece una pista clara: "'ovadonga: la batalla que nunca fue'. Será dentro del ciclo ‘Los lunes con la historia’, que organiza la Asociación cultural universitaria Atlas.
 
'''– De nuevo en León, donde ya ha participado en varias conferencias y actividades relacionadas con la novela histórica.'''
 
– Es cierto, he estado en varias ocasiones y estoy encantado de volver a esta ciudad, que me encanta.
 
'''– La batalla de Covadonga es uno de los mitos de estas tierras, sobre todo de Asturias, en las que se han hecho incluso populares dichos como «lo de Asturias es España y lo demás tierra conquistada», en referencia al ‘levantamiento y victoria’ de Pelayo (en el año 722) contra los musulmanes ¿Es fácil contar ahora que todo fue una leyenda? ¿No ha tenido problemas con sus investigaciones?'''
 
–Vaya por delante que la historia me encanta, estudiarla, enseñarla en la Universidad y escribir sobre ella por lo que la primera percepción es que es muy agradable mi trabajo, muy gratificante, pero es cierto que algunas investigaciones resultan controvertidas, como es el caso.
 
'''– ¿Cómo ha llegado a la conclusión de que esta batalla no existió?'''
 
– Por dos caminos, que son los que tiene un historiador, a través de las fuentes y sin olvidar nunca el sentido común, siempre tan necesario.
 
Esta falsa batalla fue una creación de la corte de cronistas del rey de León Alfonso III, su mito fundacional'''– Vamos con las fuentes.'''
 
– He tratado de beber en todas las fuentes, pues desde la historiografía españolista, especialmente castellanista, se ha tratado casi exclusivamente desde las fuentes escritas desde el lado cristiano, bastante alejadas en el tiempo pues las primeras referencias escritas son más de un siglo posteriores a la presunta batalla, 130 años después. Y las fuentes escritas musulmanas que tratan este asunto casi nunca han sido consideradas por los historiadores cristianos. Y las terceras fuentes serían las arqueológicas, que son escasas pero interesantes pues las fuentes escritas pueden mentir y las arqueológicas no, sabiéndolas interpretar, que ése es el papel del historiador.
 
'''– Si no hubo batalla, ¿qué ocurrió realmente en Covadonga?'''
 
– Las fuentes musulmanas, que ya he dicho que han sido poco consideradas, son muy contundentes en este sentido y ninguna de las 25 escritas cita esta batalla pero también las primeras fuentes cristianas, como La crónica mozárabe escrita veinte años después de la presunta batalla y muy interesada en mostrar que no hubo acercamientos entre cristianos y mulsulmanes y, sin embargo, no cita ni una sola vez la batalla de Covadonga.
 
'''–Pero algo habría, ¿nace de la nada la historia de la Batalla de Covadonga, cómo se inventa?'''
 
– Creo que no hubo nada. Sí es posible que se construya toda la historia, por la corte de cronistas del rey de León Alfonso III.
 
'''– ¿Qué interés tenía Alfonso III en crear este mito?'''
 
– A veces sucede. Es conocido que Alfonso III tenía muchos problemas para la continuidad de su reino en las fechas cercanas al año 900 y es normal acudir en estas situaciones a los mitos fundacionales, como lo es la Batalla de Covadonga. Todos los reinos tienen mitos fundacionales y en ellos un elemento repetido es una batalla, a veces reales, a veces legendarias, pero que alimentan el mito.
 
'''– ¿Y que pretendía Alfonso III al crear el mito fundacional?'''
 
– Pues dejar sentado que tiene derecho a la reconquista, una palabra que no aparece en esta creación. Le interesa a este rey pero no cuando ocurrió sino a finales del siglo IX cuando León se está convirtiendo en el centro fundamental de los cristianos en la Península Ibérica.
 
Nunca sabremos realmente quién fue Pelayo pues las crónicas resultan muy contradictorias'''– ¿Es Covadonga la gran mentira o la gran invención de nuestra Historia o hay otras?'''
 
– La historia es muy compleja. Covadonga es uno de los primeros mitos creados, después de la historia de la derrota de Rodrigo en Guadalete, si es que fue allí. Pero tenemos ahí a los Reyes Católicos, que sin ser un invento encontramos que la historia fue como fue y otra cosa es cómo nos la cuentan, con una evidente tendencia a dulcificarla. Lo cuento en otra novela, es mentira que España nació con los Reyes Católicos. Cuando muere Isabel la Católica, no hay una España unida, había una unión dinástica, nada más.
 
'''– La batalla de Covadonga no existió, ¿y Pelayo, su gran protagonista, el héroe?'''
 
– Pues es una figura muy difícil de saber quién fue realmente pues las crónicas son muy contradictorias. Para unos podría ser el hijo de Pedro de Cantabria, el dux, para otros es una especie de soldado de fortuna de los godos. Parece que sí existió pero creo que nunca sabremos quién fue exactamente ¿Fue un caudillo astur, un caudillo cántabro, un visigodo?
 
'''– Decía que ha tocado otros temas controvertidos, de manipulación de la historia, ¿quién induce a estas manipulaciones?'''
 
– Hemos visto la manipulación en origen en la batalla de Covandonga, después hay otras por intereses políticos. Cierta derechona exagera y deforma nuestro pasado glorioso. Parte de la izquierda y los nacionalismos estrechan los éxitos y aumentan los defectos.
 
'''– Hablaba de la lógica, necesaria en la historia...'''
 
– Claro, fundamental. El problema ya viene de la enseñanza, de la forma de enseñar historia, se hace como si fuera el catecismo, estudian fechas y nombres, pero no buscan el por qué de los hechos. Razonar es contar bien la Historia, crear ciudadanos maduros y críticos pero eso al poder no le interesa.
Volver arriba
----
 
=== Te recomendamos ===
 
* Ampliar noticiaLa ópera de 'La Traviata' de Verdi hace escala en el Teatro Bergidum
* Ampliar noticiaEl Bergidum acoge la unión entre la Banda de Ponferrada y Odaiko
* Ampliar noticiaVeinte años en cartel
* Ampliar noticia"La herencia maldita" busca financiar su registro con una nueva representación
 
=== Servicios ===
 
* Teléfonos de interés
* Autobuses
* Feve
* Donación de sangre
* Farmacias de guardia
* Cartelera de cine
 
=== Enlaces de interés ===
 
* Gastronomía leonesa
* Rutas de montaña en León
* Los personajes de Ful
* Planes baratos por León
* La Ruta del Placer: ¿dónde comer?
* La Cataplasma
* A la contra
* Enredabailes
* ¿Qué pasó en la batalla de Covadonga? La '''batalla de Covadonga''' tuvo lugar el 28 de mayo del 722 en '''Covadonga''' (España), un lugar próximo a Cangas de Onís (Asturias), entre el ejército cristiano de don Pelayo y tropas musulmana. Cerca: ¿Qué pasó en la batalla de Covadonga? ¿Cómo murió Pelayo? Malaltia Pelagi I/Causa de la mort Cerca: ¿Cómo murió Pelayo? ¿Quién fue el Rey Pelayo? A '''Pelayo''' lo conocemos en la historia como el fundador de la monarquía en Asturias, es decir el primer '''Rey''' asturiano con el '''que''' se inicia, a su vez, la Reconquista Cristiana. Pero antes de ser '''rey''', Don '''Pelayo''', puede '''que''' fuera un jefe local de Cangas de Onís.15 de febr. 2010 Cerca: ¿Quién fue el Rey Pelayo? ¿Cuándo nació Don Pelayo? 685 dC Pelagi I/Data de naixement Cerca: ¿Cuándo nació Don Pelayo? ¿Cuánto duró la batalla de Covadonga? Entre el año 711-759 se produciría la conquista de la Península Ibérica y, tras ello, se conformaría el reino de Al-Ándalus. Dentro de ese tiempo, en el año 722 se produciría la '''batalla de Covadonga''', una '''batalla''' entre dos pequeños grupos que ha pasado a la historia de España como la primera '''batalla''' de la Reconquista.28 de febr. 2018 Cerca: ¿Cuánto duró la batalla de Covadonga? ¿Qué idioma hablaba Don Pelayo? XABIER ZABALTZA Franco '''hablaba''' gallego, al que identificaba con el portugués. '''Don Pelayo''', héroe del nacionalismo español, no '''hablaba''' una palabra de castellano. La lengua materna de los hermanos Arana Goiri, fundadores del nacionalismo político vasco, era en cambio el español.27 de maig 1999 Cerca: ¿Qué idioma hablaba Don Pelayo? ¿Cómo se llama la Virgen de Covadonga? '''Virgen de Covadonga'''. Vista de la Santina con manto blanco. Habitualmente lleva el rojo. La '''Virgen de Covadonga''' o Virxe de Cuadonga en asturiano, conocida popularmente '''como''' La Santina, es una imagen de la '''Virgen''' María que '''se''' encuentra en una cueva en '''Covadonga''', concejo de Cangas de Onís, Principado de Asturias, España.
 
== Referències que no miren ningú ==