Tats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ Infotaula grup humà
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 4:
El nom de tat fou donat pels turc en el sentit d'estranger no turc (en el sentit com els romans anomenaven als bàrbars), però va acabar significant al cap de poc "persa" en oposició a "turc", amb caràcter pejoratiu com "tadjik". L'origen del nom és discutit, i encara que V. Minorski va proposar que venia dels [[tanguts]], avui dia sembla més probable una derivació onomatopeica. La primera vegada que apareix és a les inscripcions de l'[[Orkhon]]. Sembla que els tats eren llavors les poblacions urbanes de diferents orígens al territori dels [[Turcs Occidentals]], principalment sogdians. Encara que no apareix a la literatura el nom es va seguir emprant entre el poble. En temps dels [[karakhànides]] s'afirma que "tots els turcs anomenen tats als perses" però algunes tribus utilitzen el nom per referir-se als infidels entre els [[uigurs]] (probablement [[maniqueus]] o [[budistes]]). Després el nom apareix per designar als subjectes no turcs dels uigurs i als xinesos. Els [[seljúcides]] l'aplicaven als perses però en aquesta època fou aplicat també a [[àrabs]], [[armenis]] i [[grecs]]; fins al segle XIV però el nom tat va designar principalment als perses en oposició als turcs però després [[farsi]] (persa) es va imposar; a [[Anatòlia]] el nom va agafar progressivament el sentit d'estranger. Els turcs [[qaixqai]] de [[Fars]], els turcs de la [[Transcàspia]] (Kazakhstan i Turmenistan) i els [[Ahl-i Hakk]] de l'[[Azerbaidjan]] l'utilitzaven tots com a "no turc". Els [[tàtars de Crimea]] l'empraven per designar als grecs que entre 1775 i 1778 van emigrar de la península cap a [[Maripol]] (Zhdanov) a la riba nord de la [[mar d'Azov]].
 
[[Fitxer:Old woman in Lahic.jpg|220pxminiatura|Una mujerdona viejad'edat deavançada amb Lahic]]
La primera vegada que s'esmenten perses al [[Caucas]] ho fa [[Heròdot]] durant l'expansió [[aquemènida]] al segle VI aC. [[Transcaucàsia]] va pertànyer a l'imperi i s'hi van formar algunes satrapies que Heròdot assenyala amb els números X, XI, XVIII i XIX. L'arqueologia ha trobat restes aquemènides a [[Armènia]], [[Geòrgia]] i [[Azerbaidjan]]. Fins quan va durar no se sap, però en tot cas la dominació política es va acabar el 330 aC amb la conquesta macedònia. Els sassànides hi van dominar a partir del segle III fins a la conquesta àrab. Els perses van fundar guarnicions militars a la zona. [[Cosroes I]] (531-579) va donar el títol de [[xirvanxah]] a un parent que va originar la primera dinastia de xirvanxahs de [[Xirvan]] (vers 510 – 1538). La conquesta àrab va començar al segle VII; la penetració àrab fou limitada; a partir del segle XI fou més intensa la penetració turca ([[seljúcides]]) que donarà origen al poble àzeri. En aquest període el turc exònim tat es va aplicar als camperols de llengua persa. Vers 1230 els mongols van conquerir la regió i uns anys després es va fundar l'[[Il-Khanat]]; el seu domini va durar fins al 1335 efectiu, i després uns anys més de manera nominal. Al final del segle XIV [[Tamerlà]] va envair Transcaucàsia; al segle següent els xirvanxahs van obtenir força poder però al segle següent foren eliminats pels [[safàvides]] i el territori va passar completament a Pèrsia. Al segle XVIII va començar la penetració russa i en el curs de les [[guerres russo-perses]] entre 1803 i 1828, la Transcaucàsia va acabar a les seves mans. La població d'origen persa era important; per exemple la població persa de Bakú quan fou ocupada se sap que era d'unes 8.000 persones. Hi havia perses descendents dels pobladors d'abans del segle XI, emigrants posteriors i recents, i soldats de guarnició, tots els quals, si van restar a Transcaucàsia, foren anomenats tats pels tsaristes. Al segle XIX el ''Golestan-e-Eram'', escrit per Abbasqulu Bakikhanov, diu que la llengua tati estava estesa per àmplies àrees dels khanats de [[Khanat de Xirvan|Xirvan]], [[Tabarsaran]], [[Bakú]], [[Derbent]] i [[Khanat de Quba|Kuba]]. Al calendari del Caucas del 1894 hi havia 124.693 tats al Caucas, però l'àzeri era més utilitzat i progressivament el va anar absorbint i gairebé es va deixar d'usar. Durant el període soviètic el terme tàtar que designava als àzeris fou eliminat i substituït pel d'àzeri als anys trenta i els tats van passar a considerar-se a si mateixos com àzeris; mentre el 1926 fins a 28.443 persones es van declarar tats, el 1989 només ho van fer 10.239 persones. El 2005 un equip americà va investigar i va contar 15.553 tats als pobles que va visitar el que voldria dir que avui dia són uns 17.000 a l'Azerbaidjan i a més hi ha uns pocs milers més a [[Daguestan]] (2000) i [[Turkmenistan]] (1000). Avui l'orgull tat s'ha recuperat; s'anomenen així però localment també utilitzen noms alternatius: