Història dels videojocs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Orígens: gy |
m Revertides les edicions de 85.61.92.252. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 6:
La indústria dels videojocs des dels inicis fins al dia d'avui ha sigut compresa en dos tipus de maneres o fonts per guanyar beneficis. La primera que va existir era col·locar les màquines en locals de diversió i entreteniment, per exemple en [[saló recreatiu|sales recreatives]], bars, clubs... en els quals la gent havia d'introduir monedes, i llavors, de manera mecànica, la [[màquina recreativa]] ja estava operativa per poder-hi jugar.
Quan es va començar, l'any [[1948]], la [[jukebox]] va esdevenir la màquina recreativa "de monedes" amb més rendibilitat, però la màquina-joc més important per l'èxit que va tenir va ser el [[pinball]]. A principis de l'any [[1931]], quan [[David Gottlieb]] va crear la màquina [[Baffle Ball]], va ser la segona màquina pinball i la primera a haver-se produït amb èxit, la indústria del pinball va agafar força als [[anys 50]] durant el boom econòmic dels Estats Units després de la [[Segona Guerra Mundial]].<ref name="Aspray 2014">{{ref-llibre|cognom1=Campbell-Kelly|nom1=Martin|cognom2=Aspray|nom2=William|cognom3=Ensmenger|nom3=Nathan|cognom4=Yost|nom4=Jeffrey|títol=Computer: A History of the Information Machine, 3rd Edition|editorial=Westview Press|lloc=Boulder, CO|any=2014|isbn=978-0813345901|pàgina=xii-xiii}}</ref> El negoci del pinball va ser responsable de la creació i producció, distribució i publicitat per la nova indústria d'entreteniment en pocs dies, i importants empreses americanes com [[Bally Manufacturing]] (fundat l'any [[1932]]), [[Williams Manufacturing]] (fundat l'any [[1943]]), i [[Midway Games]] (fundat l'any [[1958]] i comprat per Bally el [[1969]]) van apostar per la creació del pinball i altres sistemes de joc d'introduir "monedes".<ref name="Ceruzzi">{{ref-llibre|cognom=Ceruzzi|nom=John|títol=A History of Modern Computing, 2nd Edition|editorial=MIT Press|lloc=Cambridge, MA|any=2003|isbn=978-0262532037}}</ref>
A més a més del pinball, aquestes empreses van crear jocs mecànics d'[[esport]]s, [[conducció]] i [[Tir olímpic|tir]] utilitzant sistemes de joc que són precursors en tots els gèneres dels videojocs.
Durant la [[Guerra de Corea]], la forta presència militar americana al [[Japó]], també va servir per expandir la indústria de la diversió en màquines de "''insert coin(s)''" en aquell país. Com que a la Segona Guerra Mundial la producció de qualsevol producte es va veure molt reduïda, al principi les empreses de les màquines recreatives al Japó eren sovint estrangeres i molts eren productes americans importats. Com que l'economia japonesa va millorar notablement i els locals de diversió amb màquines recreatives es van fer populars, un gran nombre d'empreses japoneses van guanyar terreny en aquest negoci.
[[Taito]], fundada pel [[Rússia|rus]] [[Jew Michael Kogan]] el [[1953]], va ser la primera empresa important centrat en aquest negoci al Japó, que es va unir a [[Service Games]], fundat el [[1952]] per l'americà [[Marty Bromley]] per portar les màquines del servei americà al Japó i llavors va sorgir la major marca en ''jukeboxes'' al Japó sota el nom de [[Sega]] i [[Rosen Enterprises]], establert pel veterà americà en la Guerra de Corea, en [[David Rosen]], que va importar l'any [[1954]], i com a mànager de màquines recreatives a principis de l'any [[1956]]. El [[1964]], Rosen va proposar la fusió de Sega i Rosen Enterprises a [[Sega Enterprises]], que va començar a crear les seves màquines de jocs el [[1966]] amb el [[Periscope]], el qual va suposar als Estats Units i Europa un alt cost d'importació, deixant-ho a 25 cèntims la partida.
Al mateix temps els negocis de les màquines recreatives van anar evolucionant, i els avanços importants de l'[[electrònica]] van fer que es creessin els primers [[ordinador]]s entre els anys [[1937]] i [[1945]] als Estats Units, [[Alemanya]] i el [[Regne Unit]]. Els primers ordinadors eren màquines gegants que solien ocupar diversos metres ocupant habitacions que costaven centenars de milers de dòlars i que, com a resultat, només es podien trobar en algunes [[universitat]]s importants i institucions governamentals que s'hi feien estudis de recerca.
| |||