Simbiosi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m tot fet, més?
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 1:
[[Fitxer:Common clownfish curves dnsmpl.jpg|miniatura|Un exemple de [[simbiosi de neteja]]: el [[peix pallasso]] i l'[[Heteractis magnifica|anèmona magnífica]]. El peix foragita els [[Quetodòntid|peixos papallona]], que s'alimenten d'anèmones, i els tentacles de l'anèmona protegeixen el peix pallasso dels seus depredadors.<ref name=":0">{{ref-web|url=https://asknature.org/strategy/intricate-relationship-allows-the-other-to-flourish/|títol=Intricate Relationship Allows the Other to Flourish: the Sea Anemone and the Clownfish|consulta=15 febrer 2015|llengua=anglès|editor=The Biomimicry Institute|data=|nom=Allie|cognom=Miller}}</ref><ref>Enciclopedia de Ejemplos (2019). "Mutualismo"</ref><ref name=":2">{{Ref-web|títol=Pez payaso y anémona|url=https://www.nationalgeographic.es/animales/pez-payaso-y-anemona|data=2010-09-05|consulta=2020-01-10|llengua=es|cognom=@NatGeoES}}</ref>]]
La '''simbiosi''' és un tipus de relació tròfica entre dues [[espècies]] (interespecífica); d'aquesta interacció tots dos organismes en resulten habitualment beneficiats,<ref>{{Ref-web|títol=simbiosi {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00124706.xml|consulta=2019-11-11}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=How Symbiosis Works|url=https://science.howstuffworks.com/life/evolution/symbiosis.htm|data=2008-03-07|consulta=2019-11-21|llengua=en}}</ref> o almenys un dels dos.<ref name=":3">{{Ref-web|títol=Organismos que hacen simbiosis en la naturaleza|url=https://www.muyinteresante.es/naturaleza/fotos/organismos-que-hacen-simbiosis-en-la-naturaleza/1|data=2019-08-14|consulta=2019-10-01|llengua=es}}</ref> La simbiosi pot ser obligatòria o facultativa.<ref name=":8">{{Ref-web|títol=Symbiosis|url=https://biologydictionary.net/symbiosis/|data=2016-11-23|consulta=2019-11-20|llengua=en-US|nom=B. D.|cognom=Editors}}</ref>
[[Fitxer:Cuscuta europaea.jpg|miniatura|La ''[[Cuscuta europaea]]'' és un exemple d'un tipus especial de simbiosi coneguda com a [[parasitisme]].<ref>{{Ref-publicació|article=Parasitic plants of the genus Cuscuta and their interaction with susceptible and resistant host plants|nom=Bettina|nom4=Markus|cognom3=Fürst|nom3=Ursula B.|cognom2=Vogg|nom2=Gerd|cognom=Kaiser|doi=10.3389/fpls.2015.00045|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4316696/|volum=6|pmid=25699071|pmc=4316696|issn=1664-462X|data=2015-02-04|publicació=Frontiers in Plant Science|cognom4=Albert}}</ref>)]]
Són exemples de simbiosi estretaobligatòria la que existeix en els [[liquen|líquens]], en què un [[fong]] ofereix protecció en forma de medi aquós a una [[alga]] a l'interior del seu cos a canvi aquesta li cedeix part de l'energia de la [[fotosíntesi]].<ref>{{Ref-web|títol=Simbiosis de los liquenes|url=https://si-educa.net/intermedio/ficha483.html|data=2012-04-19|consulta=2019-10-21|llengua=es|cognom=Editor}}</ref> Altres relacions poden ser la que es produeix en els [[Nòdul radicular|nòduls]] de les arrels d'algunes [[fabàcies]] amb bacteris del gènere ''[[Rhizobium]]'' en què aquests són "protegits" dins del teixit radicular de la planta mentre que aquesta es beneficia del [[nitrogen]] fixat pels bacteris.<ref>{{Ref-publicació|article=Historia de la investigación en la simbiosis leguminosa-bacteria: una perspectiva didáctica|url=http://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/2123|publicació=Arbor|data=2016-06-30|issn=1988-303X|pàgines=319|volum=192|exemplar=779|doi=10.3989/arbor.2016.779n3009|llengua=es|nom=Marta Helena|cognom=Ramírez-Bahena|nom2=Álvaro|cognom2=Peix|nom3=Encarna|cognom3=Velázquez|nom4=Eulogio J.|cognom4=Bedmar}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Simbioza intre plantele leguminoase si microorganismele fixatoare de azot|url=http://www.rasfoiesc.com/educatie/biologie/botanica/Simbioza-intre-plantele-legumi18.php|consulta=2020-01-06}}</ref> O inclús la que s'estableix entre el peix pallasso i l'[[anèmona]] on el primer és immune a l'atac de l'anèmona mentre que aquest la protegeix dels atacs de paràsits.<ref name=":0" /><ref name=":2" /> La relació simbiòtica pot arribar a consolidar-se d'una forma tan estreta com la dels liquens en què, en alguns casos, és impossible trobar els dos membres de l'associació ([[fong]] i [[alga]]) de forma aïllada.<ref>{{Ref-web|títol=Els líquens: impassibles enfront del medi|url=https://museuciencies.cat/activitats/liquens_enfront_medi/|consulta=2019-10-21|llengua=català}}</ref> Quan és possible trobar els individus del liquen fora d'aquesta associació generalment presenten morfologies força diferents de les que tenen quan estan associats. Tot plegat ha conduït al postulament de la [[teoria endosimbiòtica]] per part de [[Lynn Margulis]],<ref name=":7">{{Ref-web|títol=Organismos que hacen simbiosis en la naturaleza|url=https://www.muyinteresante.es/naturaleza/fotos/organismos-que-hacen-simbiosis-en-la-naturaleza/1|data=2019-08-14|consulta=2019-11-11|llengua=es}}</ref> que hipotetitza sobre un possible origen simbiòtic d'alguns [[orgànul]]s ([[mitocondri]] i [[cloroplast]]) en les cèl·lules [[eucariotes]].<ref>{{Ref-web|títol=Endosymbiosis: Serial Endosymbiosis Theory (SET)|url=http://endosymbionts.blogspot.com/2006/12/serial-endosymbiosis-theory-set.html|consulta=2020-01-06|llengua=en}}</ref>
 
== La teoria de l’hologenoma==