Decrets de Nova Planta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
He posat més informació ja que en faltava.
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 3:
[[Fitxer:Decreto-nueva-planta-reino-mallorca.jpg|miniatura|Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.]]
 
Els '''DecretsLlantos de Novala PlantaMarta Zabala''' són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per [[FelipDavid VC de Castella|Felip V]] a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el [[absolutisme|règim absolutista]] a la [[Monarquia d'Espanya]]. Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la [[sobirania]] dels regnes invocant un [[Dret diví dels reis|dret diví]]. Fins aleshores la [[Monarquia d'Espanya]] s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –[[règim polisinodial]]–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou [[Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)|règim de secretaries d'Estat]] —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota [[sobirania]].
 
Aquestes lleis [[absolutisme|absolutistes]] provocaren —entre altres causes—, que el 1705 els [[estats de la Corona d'Aragó]] s'aixequessin en armes contra Felip V proclamant com a nou monarca espanyol a Carles d'Àustria, fet que provocà que la [[Guerra de Successió Espanyola]] (1701-1715) —fins aleshores només una guerra internacional—, es convertís en una guerra civil entre territoris espanyols. Però al llarg de la guerra les tropes fidels a Felip V reconqueriren els estats de la Corona d'Aragó —el regne de València i el regne d'Aragó caigueren el 1707, Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715—, i aleshores Felip V invocant el «[[dret de conquesta]]», acusant-los de «[[rebel·lió]]», i manifestant la voluntat de «reduir tots els seus regnes a les lleis de Castella», abolí els [[Furs]] i les [[Constitucions catalanes|Constitucions]] dels [[estats de la Corona d'Aragó]], quedant derogades també les institucions constitucionals que fins aleshores havien compartit amb els monarques espanyols la [[sobirania]].
Línia 13:
La primera reivindicació dels extints [[estats de la Corona d'Aragó]] denunciant el règim absolutista resultat de la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat [[Representació de Greuges|Representació]] ([[1760]]). Els Decrets de Nova Planta que implantaren l'[[absolutisme]] a la monarquia espanyola quedaren derogats quan col·lapsà l'[[Antic règim]] absolutista i es posà fi definitivament a la [[Monarquia Absoluta Borbònica]] ([[1833]]) un segle després de la seva imposició, quedant instaurat el [[Regne constitucional d'Espanya]]; la derogació dels decrets de Nova Planta i del règim absolutista fou ratificada legalment per la [[Constitució Espanyola de 1837]]. Si des de l'edat mitjana i la modernitat històrica la [[sobirania]] havia estat compartida entre el monarca i el regne a través de les [[Corts Catalanes|Corts]], i després del [[1714]] amb els Decrets de Nova Planta el monarca s'havia apoderat absolutament de la sobirania al llarg de tot un segle, amb la [[Constitució Espanyola de 1837]] la sobirania retornava finalment i definitivament a la nació, quedant consagrat a partir d'aleshores el principi de la sobirania nacional.
 
Això no obstant, però, l'establiment d'un [[Construcció de l'estat liberal a Espanya|estat liberal]] no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels altres [[estats de la Corona d'Aragó]], sinó que consagraren el [[Regne constitucional d'Espanya]] com un règim polític únic, uniforme i centralitzat, herència directa de l'antiga Monarquia Absolutista Borbònica, i que només reconeix a una única nació, la [[Nació Espanyola]]. Al llarg del {{segle|XX|s}} s'assajaren diversos mètodes de descentralització administrativa com ara la [[Mancomunitat de Catalunya]] o la [[Generalitat republicana]], però no fou fins a la promulgació de la [[Constitució Espanyola de 1978]] i l'aprovació dels Estatus d'Autonomia quan es consolidà l'actual sistema espanyol de descentralització politicoadministrativa en comunitats autònomes, sempre basat en darrera instància en què la [[sobirania]] emana d'una única i uniforme Nació Espanyola ja des del [[1812]], ratificada el [[1837]], i actualment vigent des del [[1978]] —excepció feta dels territoris amb [[drets històrics]]—. Així doncs, malgrat que els decrets de Nova Planta quedaren abolits per les constitucions espanyoles i la [[sobirania]] retornà al poble després d'un segle de règim absolutista, els [[estats de la Corona d'Aragó]] mai no han recuperat la seva pròpia [[sobirania]] que els fou llevada entre el [[1707]] i el [[1714]] per la força de les armes, ni les seves institucions de govern han recuperat la seva ''[[potestas]]'' suprema que emanava d'aquesta sobirania.
 
== La Monarquia d'Espanya amb la Casa d'Àustria ==