Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 96:
Ernst May, arquitecte oficial de Frankfurt, en els primers congressos; a més de Le Corbusier i altres membres, desenvolupen una aproximació que es converitira en la base de gran part del futur urbanisme a escala metropolitana. Idea que les ciutats industrials han de ser dissenyades tenint en compte millorar les condicions d’habitalitat de la majoria de la població, a més d’incrementar l’eficiència econòmica a través de la millora dels sistemes de transports i protegir l’ambient natural per la recreació massiva.D’aquest primer congrés, l’any 28, sorgeix un gran optimisme, amb dues maneres d’entendre la relació de l’arquitectura amb altres facetes de la vida. La primera, de Le Corbusier, arquitecte líder, que sempre havia considerat l’impuls públic o estatal en l’arquitectura, i que opinava que l’arquitecte no tenia perquè tenir un compromís al respecte. I d’altra banda, la de Berlague, que era la cara més visible, i que conformava un pensament més conscient, possiblement degut al seu paper d’arquitecte municipal. Ell entenia que l’arquitectura havia d’implicar concessions, debats i ajustaments, a més d’haver d’estar consensuada a l’hora de decidir projectes.
<br />
==== '''CIAM II ('''1929) ====
Linha 103 ⟶ 105:
Sigfried Giedion, nou Secretari General del CIAM, 5 conferències presentades en le CIAM ii, iniciant amb una de May sobre el concepte d’Existenzeminimum, seguida d’una de Walter Gropius, Victor Burgeois (belga, familiaritzat amb els desenvolupaments a la Unió Soviètica); el radical Hans Schmidt i Le Corbusier “Las bases sociologicas de la vivienda mínima” <ref>{{Ref-llibre|títol=Gropius : the man who built the Bauhaus|url=http://worldcat.org/oclc/1112413870|isbn=978-0-674-73785-3|cognom=MacCarthy, Fiona, author}}</ref> llegida per Giedion. S’argumenta que la entrada de la dona en el món laboral exigia “llars centralitzades” on cada individu tingués accés a l’unitat mínima de vivenda dins d’una gran estructura comunal en la que funcionessin menjadors, llars d’infants i equipaments recreacionals. eocm tractar la vivenda mínima i llegida per Pierre Jeanneret.Una impressió del programa dóna aqeuesta el títol de “Crítica y modificación de las regulaciones existentes”, que canvia en la versió impresa “Anàlisi dels elements fonamentals del problema de la vivenda mínima”. Le Corbusier crida l’atencio sobre l anaturalesa biològica de la vivenda, la “Pobresa i insuficiència de la tècnica tradicional”; la necessitat de l”estandarització, industrialització i “taylorització”. Descriu la vivenda com “una seqüència regular de funcions definides”; un “fenomen de tràfic”. <ref>{{Ref-publicació|article=Le Corbusier: The Garland Essays H. Allen Brooks Le Corbusier Le Corbusier, 1887-1965: une encyclopédie Jacques Lucan Le Corbusier: Ideas and Forms William J. R. Curtis Le Corbusier: Early Works by Charles-Edouard Jeanneret-Gris Frank Russell Charles-Edouard Jeanneret-Gris Journey to the East Le Corbusier Ivan Zaknic Nicole Pertuiset The Decorative Art of Today Le Corbusier James I. Dunnett L'Esprit Nouveau: Le Corbusier et l'industrie, 1920-1925 Stanislaus von Moos The Villas of Le Corbusier, 1920-1930 Timothy Benton Le Corbusier à Genève Patrick Devanthéry Inès Lamunière Le Corbusier: The City of Refuge, Paris, 1929-33 Brian Brace Taylor Le Corbusier et la mystique de l'URSS: théories et projets pour Moscou, 1928-1936 Jean-Louis Cohen Raumplan versus Plan Libre: Adolph Loos and Le Corbusier, 1919-1930 Max Risselada|url=http://dx.doi.org/10.2307/990501|publicació=Journal of the Society of Architectural Historians|data=1990-03|issn=0037-9808|pàgines=96–105|volum=49|exemplar=1|doi=10.2307/990501|nom=Alan|cognom=Colquhoun}}</ref>
<br />
===='''CIAM III ('''1930) ====
Linha 130 ⟶ 134:
Van Eesteren fa el discurs d’innauguració en grancès, giedion fa un repas de la història de la ciutat funcional. Le Corbusier proclama la idea de Ciutat Funcional, “biologia del món”. Enfatitzava que la base havia de ser l’habitació, la primera en la jerarquia de: '''habitació, treball, recreació i circulació'''. L’ambient natural havia de ser salvat del “leproso suburbio”, de les ciutats existents.
El CIAM 4 és publicat en el diari tècnic grec '''TEXNIKA XPONIKA''' – "
CIRPAC londres 1934, comisió encarregada del volum popular, "Can our cities survive?" <ref>{{Ref-llibre|títol=Can our cities survive? : an ABC of urban problems, their analysis, their solutions|url=http://worldcat.org/oclc/220044229|editorial=Kraus Reprint|data=1979|isbn=3-262-00054-X|cognom=Sert, José Luis, 1902-1983.}}</ref> de Sert, 1942. Le Corbusier, La Carte d’Athenes 1943, actuant en la idea motivacional del CIAM que “La veritable pregunta que ha de preocupar el món modern és la vivenda”. <ref>{{Ref-publicació|article=The Athens Charter Le Corbusier Anthony Eardley|url=http://dx.doi.org/10.2307/988885|publicació=Journal of the Society of Architectural Historians|data=1974-10|issn=0037-9808|pàgines=260–261|volum=33|exemplar=3|doi=10.2307/988885|nom=Reyner|cognom=Banham}}</ref> Dos principals documents dels plantejaments de la '''Ciutat Funcional''' després de la guerra, deixant en l’ombra altres contribucions.
Linha 158 ⟶ 162:
[[París]], [[França]]. Sobre l'habitatge i la reconstrucció
El sisè CIAM, celebrat a Bridgewater, el setembre de 1947 evindencia que l’objectiu per l’”arquitectura i urbanística de servir les necessitats de la gent”
Ja als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], Sert, Gropius i Giedion volen establir el CIAM allí. Richard Neutra (Los Ángeles) i Knud Lonberg Holm (Nova York) són alguns dels represetnants nord- americans que es troben. Giedion i Sert lideren en energia, però.
Linha 166 ⟶ 170:
L’any següent, quan Hitler invadeix Polònia, setembre 1939, el juny de 1940 conquesta tota Europa occidental. Le Corbusier, representant del Ministère de la Production Industrielle et du Travail de Vichy, no veia contradicció entre aquest paper i les idees del primer. Giedion, secretari general del CIAM, tornat a Suïssa després de conferències a Harvard, respon a Le Corbusier, d’enviar a,gunes còpies , per publicar els resultats del CIAM IV. La Carta d’Atenes.
1942, poca activitat dels CIAM. Paul Lester Wiener s’hi associa creant la firma Town Planning Associates, començant a buscar comissions al Brasil. 1943, Sert, Weissmann i Giedion, es retroben a Nova York per reiniciar el CIAM. Seria el capítol del Planejament de la Postguerra, resultat d’un seguit de reunions a Nova York. El president nominal, Richard Neutra, dissenyava escoles i vivendes a Pouerto Rico. Emergeixen, d’aquest capítol, poques activitats. Enfocament en la prefabricació i reconstrucció d’una futura Europa de postguerra.
<br />
===='''CIAM VII''' (1949)====
[[Bèrgam]], [[Itàlia]]. Sobre l'arquitectura com art
<br />
===='''CIAM VIII ('''1951) ====
Hoddesdon, [[Anglaterra]] . Sobre el cor de la ciutat
<br />
===='''CIAM IX''' (1953) ====
Linha 184 ⟶ 194:
“Ma sul piano strettamente metodologico essa è ben lontana dal prospettare una relazione spaziale e compositiva del moderno insediamento residenziale”. Però, en el pla estretament metodològic, aquesta és ben llunyana de projectar una relació espacial i compositiva del modern insediament residencial”. <ref>{{Ref-llibre|títol=La Vivienda racional : ponencias de los congresos CIAM 1929-1930|url=http://worldcat.org/oclc/803122976|editorial=Gustavo Gili|data=DL 1973|isbn=84-252-0755-X|cognom=International Congress for Modern Architecture (2n : 1929 : Frankfurt am Main)}}</ref>
<br />
===='''CIAM X''' (1956) ====
[[Dubrovnik]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]]. Sobre l' hàbitat
El primer document publicat pels joves arquitectes del CIAM va ser el Manifesto de Doorn, 1954, on afirmaven que. [1]
# És inútil considerar la casa excepte com una part de la comunitat en funció de la interacció que les vincula
Linha 207 ⟶ 219:
== Influències ==
el futur CIAM, ha de ser inclusiu, obert a arquitectes de tot el món, tot i que s’afavoreixen els alemanys i anglesos membres, formadors de grups d’avantguardes que desmantellen el CIAM en dues etapes: el 1953 els nous arquitectes són nous membres, i el1956 representació nacional del CIAM es reemplaçada per invitacions en la base de mèrtis personals.
==== La Casa Bloc, Barcelona ====
Linha 213 ⟶ 225:
==== Les ciutats de Perú i Brasil ====
Amèrica llatina, evangelització del CIAM, en l’arquitectura moderna i en el planejament. Parlant del “El sector central”, plan piloto de Lima 1947-1949, director Luis Dorich. Per ells, les unitats vïnals, els centres cívis i les 4 funcions són les bases del pla de Lima, sorgides de les idees del CIAM de postguerra, i celebrades per Sert i Wiener and Rogers. <ref>{{Ref-publicació|article=Third World Modernism|url=http://dx.doi.org/10.4324/9780203840993|data=2010-11-02|doi=10.4324/9780203840993|nom=Duanfang|cognom=Lu
Haussmannization de les capitals influencien els planols del CIAM. París, Le corbusier, per utilitzar un esquema de grans avingudes per unir àrees isolades. Haussmann proporciona un model pel CIAM: tecnòcrata, enginyer, “cirurgià”; incorruptible i autocràtic. I estableix una racional pels plànols de gran escala, que el CIAM, temps més tard, adopta. <ref>{{Ref-llibre|títol=The modernist city : an anthropological critique of Brasilia|url=http://worldcat.org/oclc/875771202|editorial=The University of Chicago|data=1989|isbn=0-226-34978-0|cognom=Holston, James.}}</ref>
Linha 250 ⟶ 262:
* [[Racionalisme arquitectònic]]
* [[Estil Internacional (arquitectura)]]
*[[GATEPAC]]
*[[GATCPAC]]
{{Autoritat}}
| |||